PI DELS TEIXELLS 

 

Arbre d'interès local i comarcal de l'espècie Pinus halepensis.

Gènere: Pinus
Espècie: halepensis 
Família: Pinàcies
Origen geogràfic: Regió mediterrània
Nom comú: Pi Blanc

Característiques generals: és una conífera d'una alçada entre els 12 i 20 m i una amplada de capçada entre els 4 i 10 m. L'escorça és llisa, lenticel·lada, de color gris plata, i marró quan envelleix. Les fulles son acícules fasciculades en grups de dues, fines, de menys d'un mil·límetre de gruix i de color verd clar. La floració es produeix cap a la meitat de la primavera, amb les flors agrupades en ament, grogues les masculines i marrons les femenines. Els fruits són pinyes còniques de color marró clar i apareixen a la tardor.

• Alçada: 23,05 m
• Volta de canó (mesurat a 1,30 metres de terra): 4,06 m
• Capçada (diàmetre): 21,70 m
• Any de catalogació de interès local: 3/10/1995
• Any de catalogació de interès comarcal: 24/10/1996
• Edat: més de 100 anys
  
  
• Valoració: és un dels arbre més gran del terme municipal. Ha estat declarat arbre d'interès Local i comarcal.
  
  
• Llocs on veure'l: Ubicat a 150 metres a l'est del mas o castell dels Teixells, tocant al barranc de les Francines.

PI RODÓ

 

Arbre d'interès local i comarcal de l'espècie Pinus pinea.

Gènere: Pinus
Espècie: pinea
Família: Pinàcies
Origen geogràfic: Regió mediterrània
Nom comú: Pi pinyoner

Característiques generals: és una conífera d'una alçada entre els 10 i 25 m i una amplada de capçada entre els 6 i 12 m. L'escorça és fissurada en plaques, d'un color marró vermellós. Les fulles són aciculars en grups de dues, d'entre 8 i 10 cm, i de color verd fosc brillant. La floració es produeix al final de la primavera, amb les flors agrupades en ament, de color daurat les masculines i verd groguenc les femenines. Els fruits són pinyes de color marró vermellós i apareixen al final de l'estiu. La llavor, el pinyó, és comestible.

• Alçada: 12,50 m
• Volta de canó (mesurat a 1,30 metres de terra) : 3,10 m
• Capçada (diàmetre): 20,10 m
• Any de catalogació de interès local: 9/12/1993
• Any de catalogació de interès comarcal: 28/04/1994
• Edat: Aquest exemplar es calcula que té més de 100 anys.
  
  
• Valoració: Ha estat declarat com arbre d'interès local i arbre monumental, en base a la seva significació històrica, a l'edat, i a les mides excepcionals dins a la seva espècie, i al fet que ha esdevingut al llarg dels anys un símbol d'identitat col·lectiva del municipi.
  
  
• Llocs on veure'l: Al Passeig Marítim, davant la Platja del Prat d'en Forès.

LLEDONER DEL BARRANC DE LES FRANCINES

 

Arbre d'interès local i comarcal de l'espècie Celtis australis.

Gènere: Celtis
Espècie: australis
Família: Ulmàcies
Origen geogràfic:  zones de clima suau de la regió mediterrània des del nivell del mar fins els 1.200 m d'altitud
Nom comú: Lledoner

Característiques generals:  és una espècie caducifòlia d'una alçària entre els 10 i 20 m i una amplada de capçada entre els 6 i 8 m. L'escorça és llisa, de color gris. Les fulles dístiques llargament acuminades, oval lanceolada, fa entre 7 i 14 cm i és de color verd fosc aspre a l'anvers i verd mitjà pubescent al revers. La floració es produeix al principi de la primavera, amb flors petites i solitàries de 5 mm i d'un color groc verdós. Els fruits, anomenats lledons, són drupes de 0,8 cm, de color verd-negre, i apareixen al principi de la tardor. El fruit, el lledó, és comestible.

• Alçada: 18 m
• Perímtre del tronc a la seva base: 3,40 m
• Perímetre de copa: 38,50
• Any de catalogació de interès local: 4/5/2001 
  
  
• Valoració: Es un arbre de considerables proporcions i es el més gran existent en el terme d'aquest tipus, la base de la soca està situada al fons del llit del torrent de les Francines, si bé la situació és al costat de la llera. Es tracta d'una espècie característica de les lleres del barranc.
  
  
• Llocs on veure'l: Situat al barranc de les Francines.

BELLAOMBRA

 

Arbre d'interès local de l'espècie Phytolacca dioica.

Gènere: Phytolacca
Espècie: dioica 
Família: Phytolaccaceae
Origen geogràfic: Argentina, Uruguai, Brasil, Perú.
Nom comú: bellaombra, Ombú, Bella ombra, Arbre de la bella ombra, Fitolaca.

Característiques generals: Arbre perennifoli que pot arribar fins a 15 m d'alçada, que presenta ramificacions des del terra i una arrel fortament eixamplada a la base. La fusta és esponjosa i tova. Les fulles són el·líptiques, de fins a 20 cm de llarg. De disposició alternada. Les flors són dioiques en raïms terminals blancs. El fruit és una baia de color vermell intens que conté llavors ovoides de 3 mm de llarg i de color negre.

 Característiques de la bellaombra:

• Valoració: Arbre emblemàtic situat al Davant del Club Nàutic provinent de l' Argentina.
  
• Llocs on veure'l: Al Passeig Marítim, davant del Club Nàutic.

OLIVERA DE LA LLOSA

 

Arbre d'interès local i comarcal de l'espècie Olea europaea.

Gènere: Olea
Espècie: europaea.
Família: Oleàcies
Origen geogràfic: De la mediterrània oriental, on l'any 3.500 a. de C. ja era cultivat a l'illa de Creta
Nom comú: Olivera

Característiques generals: Arbre perennifoli de fins a 15 m d'alçada, per bé que habitualment és més petit, amb les branques sovint espinoses a l'extrem. Fulles simples, oposades, enteres, lanceolades i coriàcies, de color verd fosc per l'anvers i blanquinoses per l'envés. Flors blanques, flairoses, disposades en raïms axil·lars, amb quatre pètals que formen un tub i dos estams. Fruit en drupa, amb la carn oliosa, l'oliva, de color negre a la maturitat.

• Alçada: 8,00 m
• Volta de canó (mesurat a 1,30 metres de terra):  4,00 m
• Volta de la soca: 11,25 m 
• Capçada (diàmetre):  12,50 m
• Any de catalogació de interès local: 19/9/1997
• Any de catalogació de interès comarcal: 14/11/1997
• Edat: entre 300 o 400 anys
  
  
• Valoració: és segurament un dels arbre més vell de Cambrils.
  
  
  La vila romana de la Llosa va ser descoberta fa 26 anys i des de llavors s'excava gairebé de manera ininterrompuda.
  
  La vila romana de la Llosa s'ha pres com a model per mostrar les relacions entre l'agricultura romana i l'agricultura tradicional Cambrilenc. A la Llosa es divulguen els orígens romans de l'agricultura actual, en concret de cultius com els cereals, la vinya i l'olivera. Aquest exemplar d'olivera podria tenir origen romà de la mateixa manera que aquest jaciment.
  
  
• Llocs on veure'l: ubicat dins del recinte de les runes romanes de la Llosa.

GARROFER DE LA PARTIDA REVELLÀ

 

Arbre d'interès local i comarcal de l'espècie Ceratonia siliqua.

Gènere: Ceratonia
Espècie: siliqua
Família: Fabàcies
Origen geogràfic: Regió mediterrània, Litoral
Nom comú: Garrofer

Característiques generals: El garrofer és un arbre perennifoli de talla mitjana, de 5 a 7 metres d'alçada de tronc robust i escorça gris fosca. Les fulles són compostes, amb 2-5 parells de folíols ovals, lluents i coriàcis. Flors nombroses, de color verd, reunides en raïms que surten de les branques veles. La seva fruita, anomenada garrova o garrofa forma una bajoca o beina d'entre 10 i 20 cm de longitud, un cop madura assoleix un color marró fosc, gairebé negre. Normalment maduren entre finals d'agost i principis de setembre. Les llavors són de forma oval aplanada, de color marró i n'hi ha de 15 a 20 per garrova.

• Alçada: 10 m
• Perímetre de tronc: 808 cm (suma dels perímetres de tronc de les 6 bifurcacions que presenta)
• Edat: més de 100 anys
  
  

• Valoració:  Es tracta d'un dels exemplars de garrofer més grans existents al terme municipal de Cambrils, i com espècie un dels més representatius del paisatge agrícola cambrilenc.

• Llocs on veure'l: partida Revellà, polígon 39, parcel·la 39.