AJUNTAMENT DE CAMBRILS

La primera fase de la restauració de l'embarcació de pesca Teresa construïda a Cambrils el 1936 al taller del mestre d'aixa Julià Vives Castellví, ja ha finalitzat amb èxit. El procés de restauració a càrrec del Museu d'Història de Cambrils, es va iniciar el passat mes de febrer de la mà del mestre d'aixa Joan Tur amb un import de 37.321'20 euros. Després d'un primer mes de treball d'aquest professional ajudat pels membres del mòdul d'aprenents de mestre d'aixa de la Casa d'Oficis de Cambrils de l'Ajuntament de Cambrils, van haver de ser els propis alumnes de la Casa d'Oficis que agafaren el relleu. És així com han realitzat les seves pràctiques col·laborant amb el seu esforç en la recuperació d'un element patrimonial cambrilenc amb més de 75 anys d'antiguitat. El lloc on s'han desenvolupat els treballs a l'Àrea Tècnica del Port de Cambrils, han estat cedits pel Club Nàutic de Cambrils que ha posat totes les facilitats possibles per portar a terme la restauració.

Cal recordar que l'embarcació Teresa és propietat del Museu d'Història de Cambrils des de l'any 2005, quan aquest bastiment de fusta ha estat més de cinc anys esperant poder iniciar la seva restauració. El llarg procés de patrimonialització s'inicià amb la donació dels antics propietaris al Museu d'Història de Cambrils. Poc temps després es signà un conveni entre l'Ajuntament de Cambrils i el Museu Marítim de Barcelona per la redacció del seu pla de restauració que veuria la llum a l'any 2008. L‘objectiu es va fixar en poder presentar al públic una embarcació de fusta a l'aigua tal i com era quan es de finalitzar a Cambrils el 1936. A partir d'aquí es redactà el projecte de restauració que va ser visat finalment l'any passat quan també es va signar, al mes d'octubre, un nou conveni entre l'Ajuntament de Cambrils i el Club Nàutic de Cambrils. Gràcies a aquest acord, es facilitava a la Teresa poder ser restaurada a l'Àrea Tècnica del Port de Cambrils, gestionada pel propi Club Nàutic de Cambrils. És així com just abans de Nadal l'embarcació va ser treta de l'aigua i es sol.licitaren els corresponents permisos a la Capitania Marítima de Tarragona per iniciar la restauració. Una vegada aconseguits els permisos, van començar els treballs consistents en el canvi de quilla, roda proa, neteja interior i de la coberta de l'embarcació. Es compta també amb la col.laboració dels membres del mòdul d'aprenents de mestre d'aixa de la Casa d'Oficis de Cambrils del Departament d'Educació i Polítiques Actives d'Ocupació de l'Ajuntament de Cambrils que s'ha fet càrrec també del canvi de taules, reclavat i pintat de tot l'exterior de l'embarcació.

Projecte de futur

Amb la primera fase finalitzada, arriba el moment de plantejar-se el següent pas a portar a terme. L'objectiu és poder mantenir a l'aigua una embarcació tradicional com extensió museística i aparellada amb el sistema vèlic originari d'aquests tipus de quillats: floc a proa i vela trapezoïdal a darrera del pal. A més de ser un excel.lent atractiu turístic, esdevindrà una plataforma única amb elevat potencial didàctic idònia per donar a conèixer el patrimoni marítim del port de Cambrils. La singularitat de la Teresa, ha de permetre concloure els tràmits ja iniciats per incloure l'embarcació com un Bé del Catàleg del Patrimoni Cultural Català per part de la Generalitat de Catalunya. Actualment només tres embarcacions s'hi troben inscrites, dues d'elles (Lola i Santa Espina), varen visitar Cambrils el passat mes de juny.

Una dilatada història

Fa exactament 75 anys, a l‘aleshores incipient Port de Cambrils, la Teresa acabava de prendre forma en un dels tallers de mestre d'aixa més prolífics que llavors existien al Golf de Sant Jordi. En concret al taller del mestre d‘aixa d'en Julià Vives i Castellví, situat al costat de l'actual carrer Drassanes al centre del Port de Cambrils. Havia estat encarregada per Mariano Garcia Budesca àlies Manan, un important pescador del Serrallo i president de la Confraria de Pescadors de Tarragona. El mes d‘abril de 1937 la barca ja estava finalitzada i el seu cost havia estat de 11.000 pessetes. Quan morí Mariano Garcia, la propietat de la barca va passar a la seva filla Teresa Garcia Baró.

En Julià Vives tenia molta experiència amb aquests tipus d‘embarcacions de transició entre la vela llatina i el motor anomenats quillats. Entre moltes d‘altres, quatre anys abans havia acabat per un patró cambrilenc, l‘actual embarcació Marinera present avui al bell mig del Parc del Pescador. Tal i com també s‘observa en aquella barca, en molts aspectes es mantenien les formes antigues i la tècnica del treball amb la fusta era la mateixa.

La Teresa es construí com una embarcació mixta, a vela i motor. El motor de la marca Bolinders era aprofitat d‘una altra embarcació i tenia 45 CV amb un sol cilindre. L‘aparell que portava era de balandra, és a dir, petita vela triangular a proa del pal anomenada floc, i una vela més gran a popa anomenada pollacra i hissada amb una botavara.

Des de bon començament la barca amb base al port a Tarragona, va demostrar les seves bones maneres i resistència encara avui ben paleses. Un dels descendents dels primers propietaris, va ser localitzat i ha aportat informació molt valuosa per la seva futura restauració. Es tracta de Mariano Ortiz Arbós, patró i armador de la Teresa fins a l‘any 1980. Després de passar de mans diverses vegades, l‘antiga embarcació de fusta va acabar la seva vida laboral al port de Vilanova on, fins a l‘estiu de l‘any 2005, la Teresa va conservar-se en actiu al ser utilitzada per la pesca de l‘arrossegament. El seu propietari Rafel Montoya va iniciar el procés legal de substitució per enfonsament de la Teresa, en motiu de la construcció d‘una nova embarcació. Paral·lelament, al port de vilanoví, el Consorci El Far de Barcelona dedicat a la conservació del patrimoni marítim, va localitzar l‘embarcació. Davant del seu origen cambrilenc i les característiques especials del casc, des de El Far es varen posar en contacte amb l‘associació Arjau. Vela llatina de Cambrils per intentar-ne la seva salvaguarda. Després d‘una visita a la embarcació per part d‘un grup de cambrilencs i veure la bona disposició dels propietaris, l‘Arjau va iniciar diferents contactes amb responsables municipals per fer partícip l‘Ajuntament de Cambrils de l‘oportunitat única que es presentava.

Finalment es va acordar que l‘Ajuntament acceptés la donació de la Teresa a través del Museu d‘Història de Cambrils, responsable de la seva protecció, restauració i estada a l‘aigua des del mes de desembre de 2005. L'origen cambrilenc, la tipologia única de l'embarcació, l'estat de conservació i la seva història lligada a una part representativa de la Costa Catalana de Ponent, van ser elements clau per iniciar la seva patrimonialització com extensió museística a l'aigua.

A més de l‘estreta coordinació entre l‘Ajuntament de Cambrils i el Museu d‘Història de Cambrils, per tot el procés portat a terme fins ara, s‘ha comptat també amb la col·laboració de diferents institucions i entitats com l‘Arjau. Vela llatina de Cambrils, el Consorci El Far de Barcelona, el Departament d‘Agricultura i Pesca de la Generalitat de Catalunya, Ports de la Generalitat, la Confraria de Pescadors de Cambrils, l‘Autoritat Portuària de Tarragona, el Museu del Port de Tarragona, el Club Nàutic de Cambrils, la Capitania Marítima de Tarragona, l'Escola Taller Cambrils IV, la Casa d'Oficis de Cambrils i el Museu Marítim de Barcelona.