| ALCOHOL |
| HEROÏNA |
| COCAÏNA |
| LSD |
| DE DISSENY |
| FÀRMACS |
| DÒPING |
és una planta del gènere Nicotiana tabacum , de la família de les solanàcees igual que la patata, el tomaca,...que a partir de les seves fulles, preparades de diferents maneres, es fumen, s’aspiren, es beuen o es masteguen. Es pot cultivar en diferents climes.
|
|
El tabac procedeix d'Àmerica i el seu ús es va estendre per Europa a partir de la colonització d'aquest continent pels espanyols. Es va estendre ràpidament el seu consum.
El tabac també té altres usos, com és la producció de nicotina, destinada a la preparació de productes farmacèutics i per usos insecticides.
Els elements que formen el tabac són:
- La nicotina (C10H14N2): És l'alcaloide responsable de la major part dels efectes del tabac sobre l'organisme i és el que provoca la dependència física. La vida mitja de la nicotina a la sang és de menys de dues hores i així que es va reduint la seva concentració apareixen els símptomes que desperten el desig d'un nou cigarret.
- Els elements irritants: són les substàncies responsables de la tos típica del fumador i de l'estimulació de les glàndules secretores de la mucosa, que són les que alteren els mecanismes de defensa del pulmó.
- Els quitrans i agents cancèrigens.
- El monòxid de carboni,que es troba en quantitats molt elevades en el fum del tabac. Té una gran afinitat amb la hemoglobina, el que provoca que disminueixi la capacitat de la sang per transportar oxigen.
Hi han diferents varietats depenent dels usos a què van destinades:
- Varietats per cigars, consta de tres parts :capa externa, interna i tripa. Les de millor qualitat procedeixen de Cuba i Filipines.
- Varietats per tabac de pipes i cigarretes: són els tabacs d'Orient i els tabacs dels EEUU. A Espanya també estan implantades.
- Varietats per mastegar i per fer pols de rapè. La modalitat de pols de rapè(per ensumar), va estar molt de moda a principis del segle XVIII, però actualment no es consumeix. El tabac de mastegar es fa servir en algunes regions encara que hi ha molt pocs consumidors.
|
|
EFECTES |
|
- El tabac, a causa de la nicotina, és un producte que modifica les respostes del sistema simpàtic de l'organisme. La inhalació del fum del tabac provoca cert nombre de trastorns. Els més immediats són de tipus neurovegetatiu com mals de cap, nàusea, acceleració del trànsit intestinal...
- La regular absorció i inhalació de fum de tabac durant varis anys provoca la bronquitis crònica, fenomen principal d'irritació, però que es pot complicar amb lesions obstructives.
-
El
càncer de pulmó, que creix en número amb el consum del tabac, es
creu que es degut a l'acció del 3-4-benzopirè, que és un factor
cancerigen.
També són clàssics els problemes cardio-vasculars i dels vasos sanguinis. - Eleva el ritme cardíac, la freqüència respiratòria, la tensió arterial, estimulació mental, relaxació..
-
El
tabaquisme matern influeix en el creixement del fetus, de manera
especial en el pes de l'acabat de néixer. També incrementa el nombre
d'aborts espontanis, complicacions durant l'embaràs, el part i
naixements prematurs.
Un dels factors a tenir en compte és el dels fumadors passius. Les persones que no fumen però estan exposades al fum de les fumadores, tenent el mateix risc de contraure les malalties dels que fumen.
|
|
DEPENDENCIA |
|
El tabac és una droga estimulant.La nicotina crea addició a l'inhalar el fum. La nicotina actua sobre el cervell de forma quasi immediata com una acció reconfortant. Si la pràctica és reiterada acaba per consolidar-se. A partir d'aquest moment es pot parlar de dependència de la nicotina. Si es treu bruscament l'entrada de nicotina a la sang es produeix la síndrome del tabac, que es manifesta com una intranquil·litat o excitació, augmenta la tos, l'ansietat i l'agressivitat, el mal humor, la falta d’atenció al conduir, l'augment de pes, etc. Alguns fumadors ho deixen pel seu compte, sense cap mena de tractament, només amb una forta motivació. N'hi ha que fan servir, els primers dies, xiclets de nicotina que substitueixen la necessitat de fumar.
Hi ha fumadors amb una dependència més forta, que van a centres especialitzats on s'integren en programes especials i reben suport farmacològic i psicològic.
|
|
CONSUMIDORS |
|
El tabac és consumit a diari pel 30/35% de la població espanyola de més de 15 anys, encara que la tendència global va baixant ( un 8-10% en els últims quinze anys).
Segons l'última enquesta del Plan Nacional Contra la Droga entre al població escolar diu: "El tabac és la substància amb un consum més alt. El 62% dels escolars han consumit tabac en alguna ocasió.Si no tenim en compte aquells que només han consumit algunes cigarretes al llarg de la seva vida, el percentatge dels que han fumat tabac alguna vegada és del 34.7%, dels quals un 6,4% són ex-fumadors i el 28,3% restant fuma actualment. La proporció d'escolars que fuma diàriament és del 21,6%. La evolució seguida pel consum de tabac entre escolars és positiva reduint-se.
Les prevalences en el consum de tabac entre els escolars són sensiblement superiors en les noies envers els nois, amb una diferència de quasi 11 punts. Així el 39,8% de les noies ha fumat alguna vegada sobre el 28,89 dels nois.
L'edat apareix clarament associada al consum de tabac, augmentant a mesura que augmenta l'edat (fuma el 15,8% dels escolars de 14 anys en front als 46,5% que ho fa als 18 anys). L'edat mitjana d'inici al consum es situa als 13,1 anys, pujant als 14,4 anys per el consum diari, no existint diferència entre nois i noies en les edats d'inici del consum de tabac".
|
DEPENDÈNCIA FÍSICA |
DEPENDÈNCIA PSÍQUICA |
TOLERÀNCIA |
SÍNDROME D'ABSTINÈNCIA |
DISPONIBILITAT |
ALTRES NOMS |
|
Sí |
Sí |
Sí. S’inicia un aprenentatge que comença amb el consum ocasional i que augmenta progressivament |
Sí. Ansietat i irratibilitat |
Als estancs i bars |
|
|
ens referim a l'etanol que té com a fórmula química (C2H5OH), i s'obté per destil·lació com la ginebra, el whisky, el rom, etc. que tenen una graduació més alta, o per fermentació de grans o fruites com els vins, cervesa o el cava que tenen una graduació més baixa. Les begudes alcohòliques són conegudes des de fa molts segles. Es conserven restes de l'any 2200 a.C on es recomanava la cervesa a les dones embarassades. Els grecs oferien begudes alcohòliques als deus i als soldats abans d'entrar en combat; també el feien servir per facilitar les relacions i banquets on s'intercanviaven idees filosòfiques, polítiques etc. Els romans van contribuir a la difusió del vi per tot Europa així com el cultiu de la vinya. Els àrabs van ser els que van descobrir la destil·lació i la van introduir a Europa. A l'Edat mitjana les begudes alcohòliques es van associar a la salut i al benestar. A partir de la Revolució Industrial, el consum va començar a incrementar-se notablement. El grau alcohòlic d'una beguda correspon al percentatge d'alcohol pur a 15ºC. Així un vi de 10 graus té 100 ml d'alcohol per litre.
És la droga més consumida. El consum, fa deu anys enrera, era, bàsicament, diari, es a dir, quan es menjava en família i en petites reunions. Ara els hàbits han canviat i es consumeix per part de la gent jove en grans quantitats sobretot els caps de setmana. Està demostrat que a la llarga produirà un grau d'alcoholisme precoç ja que, les dependències alcohòliques més greus es produeixen a edats més joves.
El consum de begudes alcohòliques té conseqüències greus per l'organisme. Després d'alguns minuts d'haver ingerit una beguda alcohòlica, l'etanol es absorbit ràpidament per l'aparell digestiu (principalment el duodè) i a continuació es dissolt a la sang des d'on actua sobre els diferents òrgans del cos. Un dels òrgans més perjudicats és el fetge, que ha de convertir l'alcohol en una substància que no resulti perillosa pel cos. El fetge pot metabolitzar entre 20 i 30 grams per hora i, mentre tant, va circulant per la sang fent mal per tots els òrgans que passa, com són el cor, l’estómac i el sistema nerviós. El fetge oxida l'alcohol gràcies a un mecanisme fisiològic. Un enzim que produeix el fetge, la alcoholdeshidrogenasa, oxida l’alcohol en presència d'una substància que té per nom DPN i la transforma primer en acetaldehid i després en àcid acètic. Aquesta reacció allibera, per gram d'alcohol, 7 calories, fins un màxim de 600 o 700 calories, o sigui la meitat del consum calorífic bàsic de l'organisme. Aquestes calories s'emmagatzemen en forma de greix . L'alcohol si l'associem als accidents de trànsit és la primera causa de mortalitat entre els joves de 15 i 25 anys i és la segona causa de mortalitat associada a les malaties degenaratives del fetge entre les persones de 40 a 60 anys. Podem diferenciar els efectes: A CURT TERMINI
A LLARG TERMINI
La retirada de l'alcohol d'un pacient desencadena un aparatós síndrome d'abstinència que ha de ser tractat urgentment per un metge. Les conseqüències es produeixen entre les dotze i setze hores consecutives que no es prenen begudes alcohòliques i es presenta un estat nerviós molt accentuat, inquietud i gran ansietat. Després de varies hores pateixen vòmits, nàusees, tremolors i una gran irritabilitat. A partir del segon dia d'abstinència apareix el "delirius tremens" que provoca una gran confusió mental, amb al·lucinacions i forts tremolors. DESINTOXICACIÓ Poques són les persones que poden deixar de beure pel seu propi compte. El metge de capçalera assessorarà sobre el què s'ha de fer, i si això no fos prou, adreçarà el pacient cap els centres especialitzats de tractament, els quals dediquen una atenció personalitzada per tal d'aconseguir una abstinència total per tota la vida. Hi ha institucions especialitzades, com poden ser Alcohólicos Anónimos, que és una associació d'homes i dones que permeten compartir les seves experiències comunes per ajudar-se mútuament.
Segons l'última enquesta del Plan Nacional Contra la Droga , entre la població escolar diu:"L'alcohol és la substància més consumida pels escolars. El 84% declara haver pres alcohol alguna vegada i un 43% ho fa al menys una vegada a la setmana. El patró de consum d'alcohol consisteix en el consum de cervesa, combinats, preferentment en llocs públics, amb amics i durant els caps de setmana. Els llocs més habituals de consum són els bars amb els amics,(un 71%), discoteques (un 52%) i al carrer amb els amics (un 40%). Pel que fa referència al tipus de beguda, els combinats i la cervesa son les begudes més consumides pels escolars. L'edat mitjana en que es comença a beure alcohol és als 13.6 anys, però el consum setmanal és als 14,9 anys. No obstant el 71% d'escolars de 14 anys ha consumit alcohol alguna vegada. Entre els 14 i 15 anys es registra el major increment en el consum d'alcohol. Els nois beuen més quantitats que les noies, encara que les noies ho fan amb més freqüència. La quantitat mitjana d'alcohol que consumeixen els escolars és de 12,2 cc en dies laborables i de 168,8 cc els caps de setmana, 227,6 cc els nois i 150.6 les noies. Entre els consumidors d'alcohol un 54,7% consumeix quantitats superiors a 100 cc durant el cap de setmana." Hi ha hagut una modificació important en l'habit de consumir begudes alcohòliques.Les persones no escolars, un 15% de la població, reconeix un consum diari d'alcohol Durant els últims deu-quinze anys s'ha produït un canvi significatiu en els patrons de consum. Davant del vi, es produeix un avanç significatiu del consum de la cervesa, els combinats i els licors d'alta graduació.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Cannabis es conrea des de 3000 anys a.C, tant des de la seva vessant de la fibra de cànem com per la seva suposada utilitat clínica. Ja sobre l'any 2700 a.C es recomanava el seu ús per coses tan diverses com el reumatisme, la malària, trastorns de la son, menstruació, etc. A l'Índia des de fa milers d'anys es creia que allargava la vida i potenciava el desitj sexual. A Occident a l'antiguetat, practicament era només en mans de bruixots, però a partir dels anys 60, amb l'entrada del moviment hippy el seu consum es va fer molt popular a Amèrica i Europa i es va convertir en la substància il·legal de major acceptació social. S'extreu de la planta del cànem, Cannabis sativa. Es cultiva en una zona estimada de 940.000 hectàrees entre zones silvestre i cultivades. Les superfícies més grans on es conrea en estat salvatge es troben en els països de la ex Unió Soviètica, especialment Rússia i Kazajstàn i altres països d'Àsia Central. El Marroc, Pakistan i l'Afganistan són productors molt importants d'haixix . Els majors productors de marihuana a Amèrica són Mèxic, Colòmbia, Brasil i Jamaica. I a l'Àfrica són Sud-Àfrica i Malawi a l'Àfrica oriental i Nigèria i Ghana a l'Àfrica occidental. Els majors productors d'Àsia són Tailàndia, Cambotja, Indonèsia, Filipines i l'Índia. En els països industrialitzats, sobretot els Estats Units, Austràlia, Canadà i alguns països europeus també produeixen grans quantitats de cannabis, en alguns casos mitjançant cultius amb tècniques molt modernes.
Farmacològicament es classifica com un al·lucinogen menor. Està formada químicament per elements molt complexos i variats. L'element més conegut es el tetrahidrocannabinol (THC) responsable de quasi tots els efectes característics d'aquesta substància. A través d’investigacions científiques es va descobrir, a l'any 1988 que hi han membranes de certes cèl·lules nervioses que tenen receptores de proteïnes que lliguen amb el THC.(C21H30O2). Pel seu consum el cannabis es presenta de tres formes:
Les úniques formes de consum són per ingestió, inhalació o mastegant. Normalment es fuma barrejant-lo amb tabac i fent les cigarretes a ma (porros), encara que en algunes cultures d'Àfrica es beu en forma de tisana, feta amb aquesta droga i aigua. Tot i que te un gust amarg també es fa servir per fer caramels i rebosteria. El fum del cannabis té una temperatura molt elevada per això els fumadors posen grans filtres per evitar cremar-se la gola. També la fumen en unes pipes amb una canya llarga per refredar el fum abans d'inhalar-lo.
Els efectes són immediats, poden durar una hora i varien segons la dosi i el tipus. Hi ha un efecte immediat:
A llarg termini:
No crea dependència física però sí psicològica.
És la droga il·legal de major consum a l'estat espanyol. La consumeixen un 2,60 % setmanal del conjunt de la població. Pot ser l'inici al món de les drogues il·legals. Qualsevol jove de qualsevol nivell social la pot consumir. Segons l'última enquesta del Plan Nacional Contra la Droga la població escolar diu: "Resulta especialment preocupant la precocitat en l'inici del consum d'aquesta substància. Si bé, l'edat mitja de inici de consum és els 14.8 anys, sense que existeixin diferències significatives per sexe, el 11,2% dels escolars de 14 anys ha consumit cannabis en l'últim any". "Els nois presenten nivells de consum superiors a les noies en uns cinc punts percentuals per tots els indicadors de consum (el 27% dels nois i el 22% de noies ha consumit aquesta substància en l'últim any)." Segons el "Informe anual sobre el problema de la drogodependencia en la Unión Europea" de l'any 1999 diu: "Una extrapolació, experimental i conservadora, d'enquestes recents dóna que en la UE més de 40 milions de persones han consumit cannabis (sobre un 16% de la població d'entre 15 i 64 anys d'edat) i que al menys 12 milions l'han consumit durant els últims dotze mesos (sobre un 5% de les persones d'entre 15 i 64 anys). Aquests percentatges són més elevats entre els joves. Per terme mig, un de cada cinc adolescents entre 15 i 16 anys afirma haver consumit cannabis i la proporció puja a un de cada tres joves que estan sobre els 25 anys.La quantitat de cannabis incautada cada any és estable, encara que el nombre d'incautacions està augmentant constantment. En gran part de la UE, el consum de cannabis no està vinculat a cap context específic, social o de oci ni a cap grup en concret".
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Va ser creada l'any 1874, pel laboratori de la companyia alemanya Bayer per substituir la morfina, ja que amb l'heroïna (C21H23NO5) s'aconseguia el mateix efecte que amb la morfina però amb menys quantitat. La seva forma habitual és una pols de color blanc com la farina o marró fosc com el sucre morè (Brown Sugar). A l'ultima dècada, el sud-est asiàtic (particularment Afganistan) ha estat el major proveïdor d'heroïna. Gran part d'aquesta heroïna es consumeix a Europa i passa per Pakistan , Iran i Turquia i per l'anomenada ruta dels Balcans. En canvi, la heroïna consumida a Amèrica del Nord procedeix, principalment, de l'Àsia Sud-Oriental. Intervenen en aquest tràfic Xina, Tailàndia, Laos, Vietnam i Cambotja, i en determinades ocasions també països africans .
S'acostuma a administrar per via intravenosa, tot i que avui en dia amb el problema de la sida i per evitar contagis també es fuma barrejada amb marihuana o tabac, o s'aspira el vapor que produeix un cop s'escalfa. Qualsevol forma de consum requereix el seu temps encara que unes siguin més ràpides que d'altres. És molt normal trobar persones drogodependents que barregen l'heroïna amb altres drogues com pot ser la cocaïna.
EFECTES IMMEDIATS
A LLARG TERMINI
És una de les drogues que crea més dependència i addició, així com alarma social. Deixar de consumir heroïna comporta tot un seguit de problemes que es poden dividir en dues fases. Una primera fase comporta que la persona es trobi inquieta, suï i amb un alt grau d'ansietat. A la segona fase, el grau d'ansietat augmenta acompanyat de tremolors, irritabilitat i dolors musculars. A mesura que avança el temps es pateix de diarrea, febre, dolors molt forts i garrotament de les extremitats. Al cap d'una setmana acaben aquests símptomes encara que hi ha un record constant de la droga. Hi ha factors com la motivació, el recolzament, tant professional com familiar, que ajuden a superar més fàcilment la dependència. De totes maneres hi ha heroïnomans que són incapaços de prescindir d'aquesta droga. LA METADONA És una substància sintètica derivada de l'opi que està controlada per les autoritats sanitàries i que actua com un potent analgèsic similar a la morfina però el seu efecte sedant és menor. És una pols blanca cristal·lina i que s'administra de diferents maneres: pastilles, injeccions i supositoris. Es va fer servir per primera vegada pel tractament de toxicòmans a mitjans dels anys 60 pels doctors Vicent Dole i Marie Nyswander. L'objectiu del tractament continu amb metadona (TCM) és reduir el consum il·legal d'heroïna, les morts, i les malalties associades a l'addicció. Però els addictes a l'heroïna que es desintoxican mitjançant la metadona tornen a caure en l'ús de l'heroïna si el seu entorn i els factors que l'han dut a ser consumidor d'aquesta substància no han variat o si no li són favorables. La metadona permet portar una vida estable durant el temps que sigui necessari, evitant, així, tornar als patrons previs de drogadicció. Centenars d'estudis científics han demostrat els efectes beneficiosos del tractament continu de la metadona i han descobert molt poques conseqüencies negatives per la salut amb el tractament a llarc termini. Actualment, l'ús de la metadona és una pràctica comú a tot el món i està reconeguda com el tractament més eficaç pels addictes a la heroïna, però no és apropiat per aquelles persones que consumeixen heroïna sense ser dependents d'ella, és a dir que són consumidors esporàdics.
Als Estats Units, Europa i Àsia, el consum de heroïna, està molt estès, al contrari de l'Amèrica Llatina on el seu consum és molt baix.Durant molt de temps s'ha associat el consum d'heroïna a les capes de població més desfavorides però, això ha canviat i ara està estès el seu consum a qualsevol capa social.Els últims anys, i degut a la gran quantitat d'informació i campanyes de sensibilització que s'han fet, s'ha notat una disminució de persones que consumeixen aquesta droga al nostre país.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La cocaïna és un alcaloide que s'extreu d'una planta nomenada Eritroxillum Coca, arbust originari de Perú i Bolívia. Hi ha constància que permet afirmar que ja existia des del 3000 a.C. Era mastegada pels indígenes sud-americans per aprofitar els efectes estimulants i alleugerir el cansament que provocava el treball. També s'aprofitava per treure les ganes de menjar i per estar despert durant tot el dia. L'any 1862 els laboratoris Merck d'Alemanya van obtenir els primers grams d'aquest alcaloide. El segle XIX el va convertir en un producte fonamental en innumerables medicines caseres. Durant disset anys va ser un component més de la popular Coca-Cola fins que es va veure el seu perill d'addició i es va eliminar de la seva fórmula. Freud va experimentar amb ella i la va recomanar per múltiples afeccions, tractament de depressions, com a excel·lent estimulant i per trastorns digestius. Es transformen les fulles de coca en pasta de coca i, després en clorhidrat de cocaïna. La constitució química d'aquest clorhidrat ve donada per C17H21NO4. Es possible la seva elaboració amb l'ajuda d'unes substàncies químiques, entre les que es troben l'èter, l'àcid sulfúric i la gasolina. Segons el procés que segueix en la seva elaboració i les substàncies que es fan servir es troben les diferents modalitats de derivats, clorhidrat de cocaïna, pasta de coca i "crack" El clorhidrat de cocaïna és un producte en forma de pols blanca i soluble en aigua i amb efectes anestèsics en el seu contacte amb la pell. Aquesta propietat és la que explica la seva única utilitat mèdica en el camp de la cirurgia de foses nasals. El "basuca" o pasta de coca, és el producte col·lateral del procés de fabricació de la cocaïna i és molt tòxic. El seu aspecte és de pols de xocolata, terròs i només conté un percentatge petit de l'alcaloide. Una presentació més recent de la cocaïna és el "crack". És l'alcaloide de cocaïna en la seva forma base; no és soluble en aigua, però es dissol amb dissolvents orgànics. S'obté desplaçant l'àcid clorhídric de la molècula del clorhidrat amb bicarbonat de sodi o amoníac. La major part de la cocaïna il·legal en forma de pols procedeix dels països andins com són Perú, Colòmbia i Bolívia. També hi ha petites plantacions en altres països llatinoamericans, especialment a Brasil, Guyana i Veneçuela.
La cocaïna normalment es inhalada per via nasal i s'anomena "ratlla" que produeix una anestèsia i vasoconstricció de les mucoses i presenta una ràpida absorció a través de la nasofaringe Pot ser consumida per via intravenosa i arriba al cervell en només 16 segons, produeix els seus efectes màxims en 30 segons i va decreixent fins als 30 minuts. Una altra forma de consum és el "crack" que es produeix per inhalació i només necessita 10 segons per arribar al cervell. Els seus efectes màxims són de 30 segons i decreixen molt ràpidament. La "basuca" normalment es barreja amb altres substàncies, generalment marihuana i quasi sempre amb alcohol.
La cocaïna estimula el sistema nerviós central. Els seus efectes físics immediats són: contracció dels vasos sanguinis perifèrics, dilatació de les pupil·les, augment de la pressió sanguínia, del ritme cardíac i respiratori, augment en la temperatura del cos, congestió o drenatge del nas i en el cas de consumidors crònics poden tenir úlceres a la mucosa nasal. En els seus efectes psicològics produeix eufòria, confusió de la realitat que provoca un hiper-estímul, reducció de la fatiga que accentua la sensació de "creure's omnipotents", accentuació perceptiva que es deriva en claredat mental., angoixa, irritabilitat, ansietat i hiposexualitat. Si es pren per via intravenosa i si es fan servir xeringues contaminades pot transmetre la sida o l'hepatitis. Importants problemes sobre el fetus durant l'embaràs. La preparació de la cocaïna, que porta associada la utilització de dissolvents volàtils, pot ocasionar la mort o lesions per explosió o per cremades. Els efectes del "crack" es manifesten en 10 segons. Els efectes físics són: dilatació de les pupil·les, augment del ritme cardíac, pressió arterial elevada, insomni, pèrdua de la gana, al·lucinacions tàctils, paranoia i convulsions Les morts relacionades amb la cocaïna, si la dosi és suficientment alta, es produeixen per aturada cardíaca o respiratoria, en qualsevol de les modalitats de consum, però principalment després de l'administració intravenosa. Es tracta d'una droga molt llaminera i de difícil autocontrol. El temps mig que s'està sota l'efecte de la cocaïna és de 19 a 150 minuts.
La cocaïna és un estimulant intens i de poca durada, amb un potencial elevat d'addició psicològica. EL "crack" és extremadament addictiu. Provoca una gran dependència psicològica. És una de les més elevades d'entre les diferents substàncies psicoactives. S'ha d'augmentar la quantitat, davant la creença progressiva de no poder realitzar la vida habitual sense el seu consum, produeix gran cansament i apatia si no hi ha consum.
El consum de cocaïna afecta a una gran capa social i d'edats de la població:
Segons l'última enquesta del Plan Nacional Contra la Droga entre la població escolar diu: "Els resultats d'aquesta enquesta posen de manifest, entre altres fenòmens el notable increment del consum de cocaïna entre els escolars espanyols, el que ha portat a fer una anàlisi més complert. Per el conjunt d'escolars de 14 a 18 anys l'edat mitja d'inici al consum és als 15,4 anys, sense que existeixin diferències entre nois 15.5 anys i noies 15,4 anys. No obstant, el sexe condiciona de manera molt important les prevalences d'ús com es posa de manifest que el 6% de nois hagi consumit cocaïna en alguna ocasió en front del 3% de les noies. Sobre el consum de cocaïna i rendiment acadèmic, es veu que el fet d'haver consumit cocaïna alguna vegada té relació amb el nombre de cursos repetits. De fet la prevalença de consum pels escolars que han repetit algun curs és de 9,7% (tres vegades per sobre dels que no han repetit mai cap curs) i arriba fins un 11% entre els que han repetit dos o més cursos. D'altra banda, els consumidors de cocaïna presenten un nombre d'absències o faltes a classe molt superiors, als no consumidors. Els consum de cocaïna i la disponibilitat econòmica dóna una prevalença de consum més alta com més alta és la disponibilitat econòmica. Els que diuen que han consumit cocaïna alguna vegada disposaven com a mitja de 50 € / setmanals, en front 20 dels que no han consumit mai. Tal com s'utilitza el temps lliure té una relació amb el consum de cocaïna. Així els escolars que fan sortides nocturnes tenen una associació directa amb el grau d'experimentació amb la cocaïna. Si entre els que no surten mai de nit hi ha una prevalença d'ús de 0,5%, per quins surten tres o més vegades a la setmana arriba al 10,2%. També l'hora de tornar a casa quan se surt el cap de setmana s'associa amb la prevalença d'us. Així, la probabilitat de consumir cocaïna entre els que tornen a casa abans de les 24 hores és petita, un 0,6%. Augmenta progressivament a mida que ho fa l'hora de tornada. S'arriba a tenir una prevalença del 2,8% entre els que tornen entre les 24 i les 03.00 hores i del 17,5% entre els que tornen més tard d'aquesta hora. Pel que fa al tipus d'activitats en què fan servir el temps lliure els escolars, es veu que la prevalença més alta és entre els que van tots els dies a discoteques o a bars/pubs, amb prevalences del 18.9% i a 7,4%, respectivament. Pel contrari, la pràctica d'activitats esportives, l'assistència a espectacles esportius i la lectura s'associen amb prevalences d'ús més baixes. En l'estudi dels consumidors de cocaïna, associades a altres substàncies, es veu que els consumidors escolars de cocaïna també són consumidors de tabac en un 76,5% en front del 25,6% dels que no han consumit cocaïna. Els consumidors escolars d'aquest producte són també consumidors abusius d'alcohol. Els consumidors de cocaïna i altres drogues il·lícites, donen el següent quadre:
A tall de resum es pot afirmar que els consumidors de cocaïna tenen moltes probabilitats de ser també consumidors d'altres drogues il·lícites. Es poden observar quatre pautes de probabilitat: · La pràctica totalitat dels consumidors de cocaïna prenen derivats del cannabis. · La meitat dels consumidors prenen al·lucinògens, speed o amfetamines i èxtasis. · Dos de cada deu consumidors prenen substàncies volàtils o tranquil·litzants. · El 13,7% prenen heroïna".
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Són les sigles de la dietilamida de l'àcid d-lisèrgic. Té un aspecte de pols blanca. Es desfà en aigua i alcohol. Es pren dissolt amb begudes, dins de galetes, en terrosos de sucre, en càpsules, injeccions, etc. És un producte sintètic que s'extreu del clavíceps del sègol (Clavíceps purpúrea). Per produir-ne es necessiten uns bons coneixements tècnics i és de fabricació clandestina. A l'any 1943 fou sintetitzada per Stoll i Hofmann i es van començar a fer els primers experiments que consistien en un intent de facilitar la teràpia a diferents pacients amb dosis molt petites. Fins que es va comprovar que els efectes produïts eren imprevisibles i no es podien controlar. L'ús il·legal d'aquesta droga es va generalitzar a partir dels anys 60-70 associat a l'anomenada "contracultura". Els seguidors d'aquest moviment el van difondre entre els universitaris nord-americans, grups de música pop, ambients literaris, etc.
Hi ha pastilles de colors que s'empassen oralment, el líquid transparent i els quadradets prims de gelatina es posen als ulls, la pols blanca es pren diluint-la en aigua o alcohol, càpsules, injeccions. També es distribueix impregnant la droga en paper secant, on s'imprimeixen motius molt diversos i decoratius que permeten que passi desapercebuda i es pren llepant aquest paper. La dosi habitual es d'1 microgram per quilo del consumidor.
Una dosi mitjana de LSD comença a fer efecte al cap de mitja hora; la seva acció dura de 8 a 9 hores i sovint acompanyada de 15 hores de insomni. Com més gran és la dosi més ràpid és l'efecte i dura més temps. Té greus efectes a nivell esportiu ja que és impossible realitzar qualsevol activitat esportiva de manera lògica sota els efectes de LSD. Els efectes de la substància no es poden predir doncs, poden ser molt gratificants i divertits o tenir unes sensacions molt desagradables. Alguns del efectes produïts per LSD són:
No produeix dependència física ni psíquica tot i la gran perillositat dels seus efectes durant llargues hores, però, els seu us pot afavorir l'aparició de trastorns psicòtics.
Algunes sectes religioses el fan servir en els seus rituals. Els principals consumidors sobre els anys 70-90 van ser estudiants universitaris.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Les drogues de disseny son una sèrie de substàncies psicotròpiques sintentitzades en laboratoris.
.Als anys 80 el seu ús es va extendre de la mà de
la certes formes musicals com "tecno" "acid-house", i "rave".
Alguns dels factors que han facilitat la massificació de
l´èxtasis són sens dubte la reducció dels preus, l´increment de
l´oferta, i la falça creença de la inocuïtat de la mateixa. A Catalunya el consum de drogues sintètiques afecta especialment els joves de 15 a 29 anys, que les prenen per divertir-se o experimentar noves sensacions, en discoteques o bars, durant els caps de setmana o en festivitats. Dels joves que han dit ser consumidors d´èxtasi,
És patent doncs la popularitat que ha assolit
aquesta droga i que el perfil del consumidor d´èxtasi difereix
molt de la marginalitat que s´associa, per exemple, a l´heroïna.
A més a més, en la proporció usuaris home - dona, si bé es manté
en 2 nois per cada noia, és un dels més equiparats.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
ELS ANTIDEPRESSIUS Durant segles s'han reconegut els extrems d'estat d'ànim inherent de la condició humana. Però diferenciar les alteracions patològiques de les que no ho són ha estat un problema fins fa molt poc temps. El reconeixement de que els trastorns mentals majors són fenòmens psicobiològics resultants de mecanismes cerebrals anormals, junt amb el desenvolupament d'un esquema de classificació diagnòstica basada empíricament, ha permès als clínics diferenciar en forma consistent entre estat d'ànim anormal i els canvis normals transitoris en el to efectiu que formen part de la nostra vida diària.
Són uns tipus de fàrmacs que serveixen per tractar els trastorns depressius.Junt amb els antidepressius cíclics i tricíclics, els inhibidors del MAO (monoaminoxidasa), també ajuden a tractar els trastorns depressius. Aquests fàrmacs requereixen una dieta especial, perquè interactuen amb la triamina, que apareix en el formatge, la cervesa, el vi, el fetge de pollastre i altres aliments i a més a més causen un augment de la tensió arterial. Els antidepressius tricíclics no requereixen una dieta especial, però tenen un efecte tòxic sobre el teixit cardíac. Ambdós tipus de fàrmacs actuen bloquejant la reabsorció de serotonina i la noradrenalina en les neurones.
|
Cannabis
Sativa
