POLICIA LOCAL DE CAMBRILS

El municipi de Cambrils està ubicat al nord-oest de la península Ibèrica, a la Comunitat Autònoma de Catalunya, integrat en la Província de Tarragona, i de la comarca del Baix Camp.

Cambrils gaudeix d'un clima molt benigne i suau, amb temperatures mitjanes, a l'estiu de 25º i a l'hivern de 12º. Actualment sobrepassa els 27.500 habitants. La seva superfície és de 34'76 km² amb una orografia uniformement plana i una lleugera pendent cap al mar del 2% de inclinació. La vila de Cambrils, ancorada en un indret privilegiat de la Mediterrània, és la segona població de la comarca del Baix Camp, al bell mig de la Costa Daurada, envoltada per les serralades de Llaberia, d’Argentera i de la Mussara, de suaus pendents que desemboquen al mar.

El Camp de Tarragona: 

La comarca del Baix Camp és una de les 3 comarques administratives en què es divideix la comarca natural del Camp de Tarragona. El Camp de Tarragona és una plana en forma de mitja lluna, voltada de muntanyes i serralades per 3 costats, i per la Mediterrània pel quart. Geològicament, el Camp de Tarragona es va formar al miocè, en enfonsar-se el mar. Al Quaternari, emergiren les terres planes a la superfície. El clima en el Camp de Tarragona és de tipus mediterrani, per la influència del mar i la protecció del semicercle muntanyenc. Aquesta barrera protectora muntanyenca el protegeix de certs factors climatològics exteriors, com ara les boires de la vall de l’Ebre i les influències de caire continental que hi podrien entrar pel nord o per l’oest. Es dona un clima mixt temperat i tropical àrid. Els hiverns són suaus. Hi ha estius secs, amb pluges sobtades i intenses; en general, les pluges on escasses i la precipitació mitjana anual és d’entre 500 i 550 mm / any amb un augment progressiu de nord cap al sud. Aquesta tendència, contrària a la general a Catalunya, és deguda a l’efecte que, en els processos de condensació, exerceix el relleu muntanyós que envolta el Camp. Pel que fa a Cambrils, la mitjana és de 534,5 mm / any (quantitat superior a Reus, Tarragona i Valls), encara que amb una gran irregularitat. Les estacions més plujoses són la tardor i la primavera (amb un 40% i un 30% del total respectivament).  El més plujós és el setembre (92 mm.), i el més eixut és febrer (12,7 mm). Els vents predominants són de component NE (15%); SW (12%); NW (10%); i d’altres (5-10%). Els períodes de calmes son del 24% del temps, i el vent més intens és el “Mestral” (NW), que pot arribar a superar els 150 km/h. La humitat relativa oscil·la entre els 69 i el 75%. Hi ha una elevada  mitjana d’hores de sol anuals. A la dècada 1964-1973, la insolació anual fou de 2.709 hores. Tots els mesos tingueren uns valors relatius d’insolació (hores reals sobre hores possibles de sol eficaç) superior al 50%.

El terme municipal de Cambrils.

1. Ubicació: 

situat al sud-est del Camp de Tarragona, en la part més baixa de la plana i tocant al mar, té una superfície de 34,76 km². La superfície és majoritàriament plana, amb un lleuger pendent d’uns 2% de mitjana, de Nord a Sud. L’alçada màxima no arriba a superar el 70 metres sobre el nivell del mar. En quan a l’alçada mitjana de la zona urbana, està situada a 14,6 metres sobre el nivell del mar (a l’estació de ferrocarrils). El terme municipal de Cambrils límita amb el mar, i amb els termes municipals de Mont-roig del Camp (a l’oest); Montbrió del Camp i Riudoms al nord; Vila-seca i Salou a l’est; de forma curiosa, el terme municipal de Vinyols i els Arcs (ubicat entre els de Montbrió i Riudoms) penetra en forma triangular en la zona central del de Cambrils, i el parteix pràcticament en dos.

2. Accidents geogràfics:

2.1  El litoral: està format per un total de 9 km de platges arenosa. Aquestes platges es divideixen en platges de llevant o oriental i de ponent o occidental, segons estiguin situades a l’est o a l’oest del port de Cambrils. Les platges de llevant, que comencen en el límit del terme  municipal amb el de Salou, són:

• Platja del Cap de Sant Pere
• Platja de Vilafortuny
• Platja dels esquirols
• Platja del Cavet
• Platja del Prat d’en Forès, també coneguda com del Regueral.

Les de ponent són:

• Platja de l’Horta de Santa Maria
• Platja de la Llosa
• Platja de l’Ardiaca

Les platges de llevant són rectilínies o curvilínies, en tant que les de ponent són en gran part formades per badies artificials. Sovint, les platges de ponent són conegudes popularment segons els barris o les urbanitzacions davant de les quals són ubicades (Tarraco, Eldorado, Marcambrils, etc.)

2.2   Rieres i barrancs: el territori és drenat per diverses rieres, torrents i barrancs. Són del tipus “rambla mediterrània”, i han aportat entre tots abundants terres al·luvials de les serralades properes, aptes per a l’agricultura. Les principals rieres són:

·         Riera de Riudecanyes (que neix a la serra de l’Argentera i al coll de la Teixeta).

·         Riera d’Alforja (que neix als colls d’Alforja i Negre, i al Puigcerver)

·         Riera de Maspujols o de Riudoms (que neix a la serra de la Mussara)

Altres barrancs i torrents són:

·         Barranc de les Francines i barranc de les canals (que desguacen al Riudecanyes).

·         Torrent d’en Gené (que es forma amb la unió dels barrancs de Segura i de Botarell o de l’ànima blanca).

·         Barranc del Regueral (barranc que travessa longitudinalment el terme municipal de Vinyols fins a desembocar a la platja del Prat d’en Forés)

3. Recursos hídrics: 

els aqüifers subterranis cambrilencs són limitats. El cabdal dels pous a la zona costanera oscil·la entre els 2 i 10 litres d’aigua per segon; en tant que a la zona interior, pot oscil·lar entre els 0,5 i 2 litres d’aigua per segon. La insuficiència dels recursos hidràulics ha portat tradicionalment  explotar les aigües subterrànies mitjançant pous i mines (túnels subterranis horitzontals de conducció d’aigua). Ara bé, el gran augment de les necessitats d’aigua a causa de les indústries, construcció, ampliació de la zona urbana i del turisme han fet sobreexplotar les reserves que abans s’anaven renovant. N’és una mostra que fins als anys 60, a la zona interior, els pous assolien una fondària mitjana de 20 a 50 metres, en tant i quan que actualment, superen la majoria els 100 metres. Actualment, la situació ha millorat gràcies a la posada en funcionament del canal de mini-trasvassament del riu Ebre, que a Cambrils, suposa una aportació de 2.250.000 m³ / any. 

 4.  El territori

 El territori del terme municipal de Cambrils està format per 2 sectors: el de ponent i el de llevant. Aquests dos sectors estant pràcticament del tot separat pel terme municipal de Vinyols i els Arcs, el qual entra en forma de cunya en la zona central del territori de Cambrils. El primer, més gran i de forma rectangular,  es l’antic terme medieval de Cambrils, i de les “quadres” dels Teixells i de la Plana. El segon sector, més petit i de forma trapezoïdal, és el corresponen als antics termes de Vilafortuny, Mas d’en Bosch i Vilagrassa. 

4.1  Els nuclis i termes històrics:

En el terme municipal de Cambrils, els nuclis principals i centrals de població són els que estan formats pels barris antic de la Vila i el de la Marina. El barri antic de la Vila, ubicat a una distància aproximat d’un quilòmetre de la costa, és on arran de la reconquesta del Camp de Tarragona, al segle XII, es va fundar al 1152 una vila sota la protecció reial, i què es va dotar de muralla defensiva al segle XIV. És el barri on durant segles es centrava la vida artesana, comercial, judicial i administrativa de la població. El barri de la Marina, va néixer arran del mar, on actualment hi ha el port, sota la protecció d’una forta torre de defensa. Aquest era principalment la zona on es va instal·lar els pescadors, i on a partir dels anys 60, es va anar desplaçant bona part de l’activitat comercial.

Els termes de Vilafortuny, mas d’en Bosch i Vilagrassa van ser incorporats a Cambrils al 1846. Vilafortuny va ser fundat en la mateixa època que Cambrils, entorn al lloc on avui en dia encara es conserva el seu castell. Durant alguns segles hi va haver un petit nucli de població, el qual va anar minvant arran dels atacs de pirates i de les febres palúdiques. Així al 1763 es trobava deshabitat, i quan en la primera meitat del segle XIX va ser incorporat al terme de Cambrils, ja comptava de nou amb 40 habitants.

El Mas d’en Bosch era un petit terme al nord del de Vilafortuny, titolaritat de l’Arquebisbat de Tarragona. Després de la destrucció de l’església parroquial de Vilafortuny per part de pirates berberiscs, s’hi va fundar una petita església parroquial que avui encara es conserva (l’ermita de Santa Maria del Mas d’en Bosch).

El terme de la Grassa o Vilagrassa, així com part del terme de les Comes d’Ulldemolins, al nord del Mas d’en Bosch, era un territori vinculat a la parròquia de Vilafortuny, si bé era propietat de la Cartoixa de Scala Dei (Priorat).

Els Teixells (o Tegells), era una quadra o part del terme en el qual vivien disseminades una petita població. Els Teixells sempre han format part de Cambrils, i avui en dia, encara es conserva el seu nucli més important (el mas de Sant Rafel o dels Teixells), i altres masies fortificades (Mas d’en Blai, mas de la Plana, etc.)

 4.2 Els nuclis urbans actuals

Cambrils ha sofert un canvi radical a partir dels anys 1960. És una ciutat en plena expansió, que té una longitud d’aproximadament 9 km., i una mitjana d’amplada d’un quilòmetre.

El centre urbà de Cambrils. Els seus 2 nuclis urbans originals (la Vila i la Marina) estant pràcticament fusionat en un sol centre urbà, si bé encara es conserven alguns trets sociològics i arquitectònics diferencials. El nucli de la Vila s’ha expendit amb nous barris (La Perellada, el Pinaret, lo Raval de Gràcia, l’Eixample de la Vila, la Pallisa o barri del mercat, el Nou Cambrils); en tant que el de la Marina ho ha fet amb els de l’Eixample del Port o barri de la Roda, el Prat d’en Forés, Cambrils Badia, Cavet, etc.)

Vilafortuny i la zona de llevant. A la zona de llevant de Cambrils, la urbanització Vilafortuny Platja va ser l’embrió de les diverses urbanitzacions que actualment estant a la zona: Vilafortuny 2; Proacosa; Baronia; Els Tallats; Jardins de Vilafortuny; Mas d’en Bosch; Castells de Vilafortuny; Els ametllers; Pinar de Vilafortuny, etc. Tanmateix, la carretera que unia Cambrils amb Salou s’ha convertit en una via urbana al edificar-se a ambdós costats.

La zona de ponent. En aquella zona, els barris i urbanitzacions són l’Horta de Santa Maria; l’Albereda; la Llosa; Eldorado platja; Marcambrils; La Dorada; Tarraco; i Cambrils Mediterrània.

Dels 4761 habitants amb què comptava Cambrils l’any 1960, actualment la població censada està al 2004 entorn als 25.500 habitants, si bé la quantitat real de resident és superior. Durant els períodes més intensos de l’època turística, Cambrils pot superar els 120.000 habitants.

 foto aèria del centre urbà     del port       de Vilafortuny

4.3   El port de Cambrils

 Durant els segles XVIII i XIX, el port de Cambrils tingué una certa importància com lloc de sortida dels productes agraris del Camp de Tarragona i de les muntanyes del Priorat. Així, a mitjans del segle XIX, els productes que s’exportaven eren vi, aiguardent, llegums i fruites. També hi havia una trentena d’embarcacions de pesca amb 128 tripulants. En aquella època va arribar a ser cap d’un districte marítim, amb duanes, drassanes i gremis de pescadors. L'expansió del port de Tarragona i la manca de protecció del port de Cambrils, van significar el seu decliu, que a finals del segle passat, ja no tenia duanes, i els moviments mercantils es van reduir a la mínima expressió. A començament del segle XX, es va fer necessari la construcció d’un port de refugi. La regressió de les platges de Cambrils posaven en perill les cases del barri de la Marina cada cop que hi havia turmenta, i es van perdre moltes vides i barques, com per exemple el 31 de gener de 1911, quan morien 15 pescadors.  El primer projecte va ser redactat per l’Enginyer Manuel Corsini, l’any 1918. Aquell primer projecte, que contemplava la construcció de dos dics, va ser desestimat pel seu cost excessiu. Un segon projecte va ser encarregat a l’Enginyer Francisco Monares, l’any 1921, que contemplava un sol dic de 375 m al ponent. Aquest projecte no va ser de l’agrat dels cambrilencs donat que es considerava que no protegia el port ni el barri adequadament. Arran de la forta tempesta i desastres al finals de 1926, l’enginyer Francisco G. de Membrillera pren la direcció del projecte. Al 1927, com a mesura d’urgència, es construeix una petita punta de moll amb 6 espigons a la mateixa platja davant del barri. Més tard, presentà un projecte similar al del Sr. Monares al 1928, que és desestimat. Amb l’adveniment de la 2ª República, el Ministre Marcel·lí Domingo promet a Cambrils la construcció del port, essent redactat un nou projecte pel Sr. De Membrillera, al 1931, el qual finalment és aprovat. Aquest projecte contemplava la construcció de dos molls, al 2 extrems del barri de la Marina, en forma de braços convergents.  Les obres van començar al maig de 1933, i duraren fins al 1957. La Guerra Civil suposà una paralització de la construcció de les obres del port, i es van continuar a partir del 1941 sota la direcció de l’enginyer Eduardo Serrano Suñer, què modificà el projecte original amb la prolongació del moll de llevant.

5.  Economia

 5.1  L’agricultura

 Fou l’activitat tradicional de Cambrils juntament amb la pesca i, fins ben avançat el segle XX, la principal. A partir del 1960 comença a perdre importància i pateix una continua reducció de la població ocupada, així com un envelliment en la població laboral. La majoria de la terra és en règim de propietat, i a Cambrils predomina els minifundis. La majoria de les explotacions agrícoles no superen les 5 hectàrees, si bé en els últims anys, donat el progressiu abandonament de les tasques agrícoles tradicional, així com la industrialització i mecanització del món agrari, s’observa un cert procés de concentració, molt lent, que fa que les explotacions superiors a 5 hectàrees hagin passat d’un 22 a un 35% en la dècada dels 90. L’evolució del tipus de conreu respon a la necessitat de satisfer una demanda de productes d’horta i fruiters, originada pel desenvolupament turístic, però també per la proximitat del Mercat del Camp (Reus) i de Mercabarna (Barcelona). També, el fet que es combina una situació especial del terme de Cambrils, on es combina factors com la bona qualitat de la terra, amb un microclima ventajós pels productes tant de regadiu (hortalisses) com de secà (oliveres), ha afavorit que la agricultura segueixin sent un aspecte econòmic important.

Els principals cultius són, en base a dades del 1994:

• Olives
• Garrofes
• Ordi
• Préssecs
• Enciams, cebes i escaroles
• Tomàquets
• Carxofes
• Taronges

 5.2   Pesca 

Cambrils té l’únic port pesquer del Baix Camp, i que comparteix l’activitat amb l’esportiva i recreativa. La pesca, tan tradicional com l’agricultura, ha sofert grans transformacions que li han fet perdre pes en la vida de la població. La flota pesquera cambrilenca ha passat de 100 barques amb 263 tripulants l’any 1975, als 52 amb 198 tripulants al 1994. S’ha produït un procés de concentració de l’activitat, i han anat desapareixent les barques més petites i les més antigues. Els principals problemes amb els què s’ha trobat el sector pesquer han estat l’augment dels costos (especialment dels carburants) i la disminució de les captures, deguda a l’esgotament dels bancs. El pes de les captures ha baixat: del 1.717.566 kg., de peix capturat al 1988, s’ha passat al 1.275.910 kg l’any 1994. Això ha motivat la limitació de les captures amb la implantació en els darrers anys d’una veda biològica de 2 mesos cada any. 

5.3  Indústria i comerç 

El pes del sector industrial és molt baix a Cambrils. Tot malgrat l’existència d’un polígon industrial que no ha  estat desenvolupat completament, al 1983 hi havia 7 indústria que al 2000 arriben a ser una seixantena, totes de tipus petites. Bona part de l’activitat industrial està vinculat directa o indirectament amb el sector de la construcció, que si que podria definir-se com l’activitat industrial més important conjuntament amb la turística.

 El comerç ha evolucionat molt més que la indústria, a l’empara de l’activitat turística i del boom demogràfic de Cambrils. Al 1964, els establiments comercials eren 24. Al 1970, passen a ser 188. Al 1980, ja eren 564 amb un total de 1.105 persones treballant-hi. En l’estudi comercial del 1991, els establiments ja sumen un total de 1.192 establiments, dels quals 551 són merament de tipus comercials; 114 de serveis (de la llar; d’automoció; i de la persona); i 527 diversos (d’hotelera; de banca; gestories; immobiliàries, etc.).

Patrimoni històric, arquitectònic, arqueològic i natural

1. Temples, ermites, capelles i convents.

 L’església parroquial de Santa Maria de Cambrils: 

L’església parroquial de Sant Pere: en el zona central del barri de la marina, és de construcció moderna (1.947), d’un estil eclèctic, de planta rectangular i està dotada d’una nau central i 2 laterals. 

Es tracta d’un temple de construcció senzilla, molt d’acord amb la situació i gustos de l’època de la postguerra, i la seva bellesa es basa en unes línies simples i amb jocs de llums solars en el seu interior.

L’església parroquial de Santa Maria de Vilafortuny: 

és el temple parroquial més modern  dels 3 de la població, ja que es va construir als anys 60, i és d’estil eivissenc. És un temple de reduïda dimensions, de planta rectangular, que disposa d’un pati lateral tancat o pot celebrar-se actes litúrgics a l’aire lliure.

Santuari de la Mare de Déu del Camí: conegut popularment com “l’ermita”, donat que durant molts segles estava fora de la població, al mig dels camps de conreu; al costat d’una torre de defensa i guaita; i en la confluència del camí reial de Tarragona a Tortosa amb el camí d’accés meridional al nucli emmurallat de Cambrils. Actualment, està integrat dins del nucli urbà. Documentat des del segle XIII, aquest temple d’imponent aspecte i d’harmòniques proporcions alberga la imatge actual de la patrona de Cambrils. Pels cambrilencs, l'imatge i el temple són de singular importància. El temple té planta rectangular, i és d’estil renaixentista tardà amb elements neoclàssic. L’actual església va ser bastida entre el 1704 i el 1783 justament al damunt de l’església medieval, la qual es va conservar acuradament com a cripta i actualment està dedicada a tot tipus d’activitats culturals.  Aquesta cripta, té planta en forma de creu llatina, amb una volta de canó.

Ermita del Mas d’en Bosch: edificada en el segle XVII, després de la destrucció de la primitiva església de Vilafortuny durant anys va ser l’església parroquial d’aquella zona. És un dels temples més antic que es conserva a la població. És tracta d’un edifici senzill, de reduïdes dimensions, d’una sola nau amb arcs de pedra, coberta de fusta a dues vessants, i absis semi-circular amb contraforts. Al costat de ponent, hi ha les restes de l’antic cementiri de Vilafortuny. 

La façana és de pedra amb porta dovellada en arc de mig punt. Durant any albergava la imatge de la Mare de Déu del Mas d’en Bosch o de Vilafortuny, actualment exposada al Museu Diocesà de Tarragona.

Capella de Sant Josep: en el nucli antic de la vila, es tracta de la capella de l’antic hospital de Cambrils, ubicat en un dels baixos posteriors, el seu accés actual està ubicat al carrer Sant Plàcid. De petites dimensions, de planta rectangular, ha estat recentment restaurat. Durant anys, ha prestat també funcions de tanatori pels transeünts.

Capella del Sagrat Cor: capella d’estil neogòtic, edificat en la darrera decada del segle XIX, està integrat en la part central del col·legi “la Salle”. El seu aspecte és imponent, amb línies molt estilitzades, i un rosetó central. 

Capella de Sant Rafel: ubicada en els baixos de la torre de ponent del mas o castell dels Teixells, de planta quadrada.

Capella d’Eldorado Platja: és una petita església ubicada en la urbanització Eldorado, de planta rectangular, d’estil eivissenc, construïda en els anys 60.

 2. Edificis històrics

 La vila romana de la Llosa: La història del propi jaciment s’inicia l’any 1980 quan es va localitzar arran del desenvolupament del Pla d’urbanització en aquest sector. L’Ajuntament de Cambrils considerà oportú paralitzar les obres del polígon fins que les prospeccions arqueològiques determinessin la magnitud de les restes. Així als anys 1983 i 1984 es desenvoluparen les primeres excavacions arqueològiques. Posteriorment, a partir de 1990 es venen desenvolupant de forma ininterrompuda els camps de treball organitzats per l’Institut Català de Serveis a la Joventut amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cambrils i la Diputació de Tarragona. Al 1991 es va incloure el solar de 18.000 m² ocupat pel jaciment, dins el Pla general d’Ordenació Urbana de Cambrils, com una zona verda. Posteriorment han aparegut més restes fora d’aquest perímetre, fet que permet afirmar que els límits del jaciment es troben més enllà de la tanca exterior i més a prop del mar del que es pensava. 

Durant els camps de treball d’arqueologia de La Llosa, han passat per Cambrils multitud de joves de tot el món que han aportat el seu granet de sorra en el coneixement científic del jaciment. Un dels fets més important ha estat la fixació de la cronologia del jaciment que s’ha pogut concretar entre el segle I abans de Crist fins el segle VI després de Crist. A més, els darrers anys s’han localitzat diverses fases d’utilització de l’espai actualment ocupat pel jaciment, des d’una possible fàbrica de salaons, a un lloc de residència, forns, restes de termes privades o una petita necròpolis baix imperial. Tota aquesta informació és molt important per conèixer l’ocupació romana del territori que envoltava la ciutat de Tarraco, sobretot després de la troballa del conjunt excepcional de bronzes de La llosa al mes de febrer de 1992. Aquest element ens parla de la presència a La Llosa d’una família amb un status social elevat, que residia al costat del mar i que es podia permetre el luxe d’adquirir un conjunt de bronzes de procedència itàlica al segle I d.C.

Torre de l’ermita o del Santuari de la Verge del Camí: edifici militar del segle XIV, està al costat de sud de l’esglèsia, es tracta d’una torre de defensa i de guaita d’estil gòtic militar. La primera notícia documentada de la Torre data de 1375 i es troba en un document del comte-rei Pere III. Té planta rectangular, de forma troncoprimàtica d’amples parets reforçades amb carreus encoixinats en els angles; coronada amb merlets i amb petites obertures de fuselleria de l’época de les guerres carlistes. Aquesta torre permitia tant una posició avançada del nucli enmurrallat, com d’obsevació de la costa, com del camí reial. A partir del segle XVIII amb la construcció adjacent del Santuari de la Mare de Déu del Camí passà a dependre de les diferents comunitats religioses que al llarg dels anys ocuparen el Santuari. Posteriorment durant al segle XIX, degut a la seva alçada fou utilitzat com a centre de transmissió de senyals telegràfiques i visuals. 

Durant el segle XX restà en un estat de total abandó fins a meitats dels anys setanta quan l’Ajuntament de Cambrils inicià la seva recuperació.

L’edifici es va incloure a l’acord entre Ajuntament de Cambrils i Centre d’Estudis Cambrilencs pel qual s’incorporava al Museu d’Història de Cambrils des de 1996. Actualment s’hi pot visitar l’exposició "Un lloc anomenat Cambrils" que aplega documentació, maquetes i fotografies com a testimonis de la importància de la vila de Cambrils en època medieval. A més, també es poden contemplar alguns objectes, com per exemple els escuts en pedra més antics que es coneixen de Cambrils.

Torre del port o dels moros: La Torre del Port, és un dels edificis més coneguts de Cambrils, ja que des de l’aparició del turisme sempre s’ha lligat amb la imatge que es vol projectar del municipi. Bastida en el segle XVII, és una torre aixecada en plena época d’atacs berberiscs, que servia per a protecció de l’actual zona del port.  Va passar a mans privades al 1894 i després de gairebé un segle, va ser adquirida per l’Ajuntament de Cambrils al 1993. A partir de 1995 s’han dut a terme diverses obres de rehabilitació a càrrec de l’Ajuntament de Cambrils amb l’ajut de la Diputació de Tarragona, Generalitat de Catalunya i Unió Europea. 

La torre també anomenada dels Moros, és de planta circular amb un primer pis amb volta on es conserva la porta d’entrada original de l’edifici defensada per un matacà fet amb carreus. El segon pis es bastí l’any 1945 fruit d’una reforma al gust del propietari. Al peu de la torre a l’exterior, és evident un eixamplament de la construcció anomenat escarpell, propi d’aquestes edificacions. Durant el 1999 es va procedir a buidar la planta baixa de la torre, fins llavors plena de terra. La sorpresa va ser que, en el marc d’una excavació arqueològica d’urgència, va aparèixer l’arrencament d’una volta al potent mur perimetral. Aquestes restes corresponien a la volta original que suportava el paviment del primer pis de la torre que en un moment determinat s’enfonsa i només deixa les restes a la paret on es sostentava.

Recentment recuperada per l’Ajuntament de Cambrils, forma part de la xarxa d’edificis del museu d’història.

Torre del Llimó o de l’hort del Llimó: 

ubicada entre els carrers Creus, Rovira i Marià Fortuny, és tracta d’un altre torre extramur, possiblement del segle XVI, té planta circular. Actualment és de propietat privada.

Torre del bou o de la presó: és l’única integrada en el recinte enmmuralla que encara es conserva, és de planta rectangular que va ser modificada al segle XIX, durant l’época de les guerres carlines. Coneguda actualment com torre de la Presó, està ubicada a la cantonada del passeig Albert i de la plaça del setge.

Torre del mas d’en Bisbe o de la Guineu: datada del segle XVI, està ubicada a la partida del mas d’en Bisbe, i son les restes d’una torre de defensa que estava adossada a una antiga masia, avui desapareguda. És de planta quadrada, disposa d’una alçada d’uns 18 metres. Entre els anys 1978 i 1986, va patir diverses desvallades que van afectar la seva cara sud, que va obligar la intervenció de l’ajuntament de Cambrils, que va procedir a la seva reparació l’any 1987.

Torre de la riera: ubicada a la cantonada del passeig la Salle amb l’avinguda Baix Camp, està integrada dins de l’actual Mas d’en Cassià, i el seu extrem superior ha sofert una important modificació. D’estil popular, de planta quadrada, confeccionada amb pedres de Mont-roig, protegia la cruïlla de l’antic camí reial de Tarragona a Tortosa amb la riera de l’Alforja. Ubicada practicament a la mateixa alçada que la Torre de l’Ermita, permitia també ser una posició de defensa avançada del nucli emmurallat de Cambrils, com d’observació de la costa.

Torre de l’Esquirol: també coneguda com la Torre del Telegraf o la torre missatgera, és de planta quadrada i es datada de la primera meitat del segle XIX. Formava part del conjunt de torres de la línia de telègraf òptic o de senyals que unien Barcelona a València.

Castell de Vilafortuny: ubicat en la zona central de Vilafortuny, es tracta d’un edifici del segle XII al XIX, que ha sofert nombroses modificacions fins al seu estat actual. 

Recentment restaurat  pel seu actual propietari, conserva la torre de l’homenatge i el pont d’accés al recinte emmurallat d’origen medieval. En el seu origen, es considera que era el nucli o poblat de Vilafortuny.

Castell dels Teixells: conegut també com mas dels Teixells o com Mas de Sant Rafel, està ubicat a la partida dels Teixells, en la bifurcació dels camins de les Francines, Hortes Velles, Riudecanyes, i de Vinyols a Mont-roig. Es considera que el seus elements més antics son del segle XVI, si bé a prop, s’ha localitzat recentment les restes d’un molí medieval. Es tracta d’un edifici de planta rectangular, amb 2 torres quadrades adossades, en una de les quals hi havia l’antiga capella. 

El seu ús original era el d’habitatge i agrícola, si bé s’ha considerat sempre que era també el centre del terme dels Teixells, als voltants del qual hi havia una petita població disseminada.

El mas d’en Bosch: 

edifici ubicat a la partida del mateix nom, enfront de l’ermita, és un edifici d’estil renaixentista popular dels segles XV al XVI. La utilització original d’aquest edifici era d’habitatge i agrícola.

El mas de l’Arany: masia construïda al segle XVIII sobre les restes més antigues (S. XIV o XV), va ser posteriorment ampliat al segle XIX. Està ubicat al centre de la urbanització Cambrils mediterrània, i conserva les restes d’una torre de defensa.

El molí de les 3 eres: edifici d’origen medieval, si bé la planta principal actual podria ser del segles XVIII i XIX, és l’últim dels moliners fariners de gran capacitat que hi havia a Cambrils. Accionat per energia hidràulica, està ubicat a la cantonada de l’Av. Adelaida i de la riera d’Alforja amb l’antic camí reial de Tarragona a Tortosa. A partir de l’any 1990, es va iniciar la seva important restauració que avui en dia han permès transformar-l’ho en la seu central del Museu d’Història, i han permès que es podés posar en marxa l’antic molí. El Museu Molí de les Tres Eres és ubicat a l'edifici d'un antic molí fariner hidràulic. Es troba situat a la confluència entre un camí, que unia la costa amb el nucli històric de la vila i el Camí Ral de Tarragona a Tortosa, que seguia el recorregut de la Via Augusta romana. 

És una edificació que consta de planta, pis i soterrani, on s'hi trobaven les instal·lacions pròpies del molí. La resta de dependències eren destinades a vivenda del moliner. Tot i que se'n desconeix l'origen, se sap que el Molí de les Tres Eres era el pas d'aigua central d'una cadena de tres molins fariners en funcionament fins a mitjans del segle XIX: el Molí de Dalt, el de les Tres Eres i el d'Avall. El Molí de les Tres Eres es mantingué com a molí fariner fins aproximadament l'any 1895. Posteriorment i fins a la darrera Guerra Civil (1936-39), el molí va acabar els seus dies actius molent sofre, a més de servir com a habitatge particular. La rehabilitació de l'edifici ha finalitzat l'any 2001 amb la inauguració a la sala de moles, de l'exposició permanent "El Molí de les Tres Eres: testimoni viu del passat". Després de restar més de 100 anys aturats, els dos molins de rodet horitzontal tornen a moldre i a fer farina. El visitant pot contemplar totes les parts de l'edifici i la seva maquinària que, setmanalment es posa en funcionament. Aquesta rehabilitació ha estat possible gràcies a l'Ajuntament de Cambrils i al projecte europeu HIDRAULIC, liderat per la Diputació de Tarragona.

L’antic celler de la Cooperativa Agrícola: L’antic celler de la Cooperativa Agrícola de Cambrils, es va inaugurar el 1921 gràcies a l’esforç de tots els associats a l’aleshores Sindicat Agrícola de Producció. L’arquitecte Bernardí Martorell, va començar a dissenyar l’edifici al 1914, amb un estil clarament influït per l’obra de Gaudí. La situació en un espai en pendent, permetia un estalvi energètic durant l’elaboració del vi, ja que la verema seguia tot el procés per decantació fins a arribar a ser most i emmagatzemar-se als cups i tines. 

Les obres de rehabilitació iniciades al 1994 per la Cooperativa Agrícola, van comptar amb l’ajut de l’Ajuntament de Cambrils i la Diputació de Tarragona. La realització del projecte ha permès a la vegada, l'adequació del Celler Cooperatiu com a Museu i Agrobotiga, on es poden adquirir els productes elaborats per la pròpia cooperativa. El Museu Agrícola de Cambrils es va inaugurar el dia 10 de gener de 1998. Després d’un acord amb l’Ajuntament de Cambrils, el Museu Agrícola situat a l’interior de l’antic celler de la Cooperativa s’incorporà a la xarxa del Museu d’Història de Cambrils.

Col·legi La Salle: edifici d’estil neogòtic, va ser edificat entre els anys 1890 i 1900. Ubicat en la illa formada pel passeig la Salle, i els carrers Sant Plàcid, Sant Josep i Foix, l’edifici principal està format per un gran edifici central dividit en 3 ales, amb una gran capella central. 

Actualment està integrat dins del col·legi Cardenal Vidal i Barraquer, que va ser fundat a mitjà dels anys 90 amb la fusió dels col·legis Vedruna i la Salle.

El Parc Samà:  declarat al 1992 per la Generalitat de Catalunya com Jardí Històric, el parc Samà està ubicat a uns 5 quilometres de distància del nucli urbà de Cambrils, a la intersecció de les carreteres T-312 i T-314. És tracta d’un petit palau i d’un jardí d’estil romàntic colonial, que fou encarregat per Salvador Samà de Torrent, marquès de Marianao. El parc Samà va ser dissenyat per l’Arquitecte Josep Fontseré i Mestre, amb ajut del seu deixeble, Antoni Gaudi, i les obres de construcció es van efectuar entre el 1881 i el 1887. 

Actualment, el parc ocupa una superfície de 13,5 hectàrees, i està format per un edifici central, diverses dependències auxiliars, i un gran parc en el que abunda nombroses varietats botàniques tant mediterrànies com tropicals i subtropicals. En el parc, un element digne d’esmentar és el llac, un estany artificial en el centre del qual hi ha una illa amb un esplèndid mirador. En el extrem sud del parc, sobre una muntanya artificial, destaca una torre neogòtica.

 3. Patrimoni arqueològic

 En diferents punts del terme municipal de Cambrils, s’han trobat diferents restes arqueològiques de diferents èpoques. Algunes d’aquestes, de l’època prehistòrica, són:

• Destrals polides i diferents troballes de sílex a les zones de Cavet, Regueral, cementiri, mas de l’Arany, Mas de l’Isidre, Vilagrassa  i Nou Cambrils.
• Troballes de l’època Ibèrica a Vilafortuny
• Un molí de mà en la partida Vilagrassa, en el límit amb el terme de Vila-seca.
• Jaciments neolític de Vilagrassa i del Regueral.

De l’època ibèrica, s’han trobat diverses restes dels Cossetans que van habitar en la nostra contrada, en la zona de Vilafortuny, en l’indret on actualment s’ubica l’actual castell. Altres restes s’han trobat a la partida Mas d’en Bisbe, així com a la de les Quetgles.

Els romans van ocupar Tarraco, i tota la zona del Camp de Tarragona, a partir de l’any 218 A.C. De l’època romana, es disposa de més troballes i jaciments. Algunes d’aquestes són:

• Inscripcions romanes incrustades en la torre del Mas d’en Bisbe i del castell de Vilafortuny.
• La vila romana de La Llosa. Ubicada en la urbanització l’Albereda, entre el mar i el costat dret del tram final del barranc de la Verge del Camí, va ser posada al descobert al 1983. Des del 1990, es ve  fent cada estiu campanyes d’excavacions que estant posant al descobert una gran vila romana. Alguns dels descobriment efectuats durant les excavacions han resultat ser un formidable i excepcional conjunt d’objectes domèstics de bronze, tal com una estatueta lampadari de bronze, suports, plata, etc.
• Restes romanes als barris de la Perellada i del Pinaret: s’han trobat diverses tumbes prop del Santuari de la Mare de Déu del Camí (1990); a l’actual avinguda del Mil·lenari (1984);  i més recentment, en el barri del Pinaret (2000).
• Restes romanes de l’Esquirol: al 1987, s’hi va trobar restes d’una antiga vila romana.
• Restes romanes del Cap de St. Pere: s’hi va trobar restes d’una antiga vila romana (1952).
• Sarcòfag senzill de soldò als Tallats.
• Diverses restes romanes als voltants del Mas d’en Bosch.

 4.  Alguns dels monuments de Cambrils

 Monument al Dr. Antoni de Gimbernat: es va inaugurar al 1968 a l’avinguda Vidal i Barraquer, per a commemorar el 150è aniversari de la mort d’aquest cirurgià, fill il·lustre de Cambrils. Projectat per l’escultor Lluís Saumell.

Monument al Cardenal Vidal i Barraquer: inaugurat l’any 1978, tot coincidint amb el retorn de les despulles de Suïssa on va morir exiliat l’any 1941, l’estàtua del Cardenal va ser realitzada per l’escultor reusenc Ramon Ferran.

Monument a Marcel·lí Domingo: aquest monument en memòria d’aquest ministre de la 2ª República que va potenciar l’inici de la construcció del port, va ser inaugurat el 14 d’abril de 1985, pel Molt Honorable Sr. Josep Tarradelles, ex-president de la Generalitat de Catalunya.

Font lluminosa de la Plaça de la Constitució: es va inaugurar el 7 de setembre de 1987.

Font lluminosa del Centenari: inaugurada el 12 de novembre de 1989, per a recordar el centenari de la conducció i de la primera xarxa d’aigua potable a Cambrils.

 5.   Patrimoni natural:

 Els aiguamolls de la riera de Maspujols: s’ha recuperat en els anys 90, els aiguamolls en la desembocadura de la riera de Maspujols. Aquesta zona humida permet recordar com eren les terres properes al litoral durant segles, i és una de les poques que subsisteix en tot el Camp de Tarragona.

El pi rodó: ubicat al passeig marítim de la platja del prat d’en Forest, ha estat declarat com arbre d’interès local i arbre monumental, en base a la seva significació històrica, a l’edat, i a les mides excepcionals dins a la seva espècie, i al fet que ha esdevingut al llarg dels anys un símbol d’identitat col·lectiva del municipi.

El pi dels Teixells: ubicat a 150 metres a l’est del mas o castell dels Teixells, tocant al barranc de les Francines, és l’arbre més gran del terme municipal. Ha estat declarat arbre d’interès comarcal.

L’olivera de la Llosa: ubicat dins del recinte de les runes romanes de la Llosa, és de ben segur l’arbre més vell de Cambrils.

 HISTORIA DE CAMBRILS.

Hi ha la  tendència popular a fer de Cambrils una espècie de població successora de la "Oleastrum" romana, cosa en la què no està d'acord la crítica moderna especialitzada, que senyala que aquesta vila romana estava ubicada a uns quilometres de Cambrils, en direcció a l’Hospitalet de l’Infant, prop del riu Llastres. A Cambrils, però, s’han trobat en diferents llocs restes romanes d’una certa importància.

 L'historia de Cambrils comença en realitat amb la carta de població atorgada per Ramon Berenguer IV (1131-1162) l'any 1154 i en la confirmació de la donació feta per el seu fill Alfons I (1162-1196), atorgant a més a Berenguer de Cambrils i tota la seva descendència "el lloc o terme de Cambrils  amb tots els seus territoris, terme i coses per la construcció d'una fortalesa i per el seu poblament". Aquest document és datat de l'any 1184. Ja el mateix Alfons I, havia delimitat el terme de Cambrils, encara que les fites han variat amb el temps, si bé algunes resten encara, com les particions amb el terme de Mont-roig que és la riera de Riudecanyes.

 La documentació reial sobre Cambrils en el decurs dels segles XII, XIII i XIV és molt abundosa e interessant, quedant reflectit la preocupació dels reis Pere I (1196-1213), Jaume I (1213-1276), Pere III (1336-1387) i d'altres per la consolidació de la població de Cambrils a la que van atorgar sempre el caire de Vila Reial i més tard l'ús de la corona reial i de les quatre barres en el seu escut. 

L'any 1229 Cambrils va aportar homes i les seves platges per la gran empresa de la conquesta de Mallorca. De Salou, Cambrils i Tarragona va sortir l'estol de naus que va portar a bon terme la gesta de Jaume I.

Dibuix retrospectiu de Cambrils al segle XV

 Al començar la segona meitat del segle XV, amb motiu de les diferències entre el rei Joan II i el seu fill el Príncep Carles de Viana (guerra civil 1462-1472), Cambrils es va mostrar partidària del Príncep, motiu que va ocasionar que la vila es veiés immers en diferents fets d'armes. El Príncep va ser a Cambrils on va passar la nit del 8 de març del 1461.

 Al segle XVI va començar a prendre importància el sector marítim, la població del qual es dedicava al comerç de cabotatge, construint-se alguns petits magatzems. Preferentment s'embarcaven cap a Barcelona oli, vi i cereals de Cambrils i dels pobles veïns, així com també aquests mateixos productes agraris del Priorat. Més tard va establir-se una duana per les expedicions a l'estranger i, Cambrils va ser designat cap de districte marítim. Aquest comerç va durar, aproximadament, fins el 1825, en que el port de Tarragona va adquirir una major importància i el de Cambrils va quedar reduït a un petit nucli de pescadors.

 A la meitat del segle XVII Cambrils era una petit vila rodejada per una cintura de muralla y torres y bastions exteriors, el què li donà una categoria de plaça forta d’una certa importància. Al produir-se l’aixecament de Catalunya (guerra dels segadors del any 1640) contra el Rei d’Espanya Felipe IV (1621-1665) i especialment contra el mal govern del seu Vàlid (espècie de primer ministre) el conde-duque de Olivares, les tropes reials, amb més de 25.000 soldats y una trentena de canons, accediren a Catalunya entrant a través de Tortosa des del sud. Eren manades pel Marqués de los Vélez, i es dirigiren cap a Tarragona y Barcelona. A meitat camí, un petit exercit  català amb tan sol 2 velles peces d’artilleria i entre 2 a 3000  voluntaris i milicians del Camp de Tarragona s’instal·là a Cambrils. Sota el comandament del Baró de Rocafort, la seva missió era intentar aturar els invasors. El 13 de desembre de 1640 l’exercit  real inicià en Cambrils un violent setge que durà 3 dies amb bombardejos a càrrec de la nombrosa artilleria. Faltats de reforços y de socors, amb poques armes y municions, els cambrilencs capitularen la rendició a canvi de salvar la vida. Però quan part dels assetjats sortiren por una de les portes de la muralla, s’inicià una cruel matança de 700 defensores desarmats en un breu espai de temps. Més tard foren jutjats sumarialment el Baró de Rocafort, Jacint Vilosa Governador Militar del Camp de Tarragona) i Carles Bertrolà (sergent major); així com el Batlle i els Jurats (regidors) de la vila, que foren tots condemnats a mort i penjats dels merlets de la muralla. També, una part dels murs de defensa foren minats i enderrocats. El setge i matança de Cambrils provocà un fort sentiment de revolta dels catalans contra les tropes reials que foren, setmanes més tard, vençudes en la batalla de Montjuïc, a Barcelona.

l'ombra de Jacint Vilosa - poema de Ventura Gassol

 La vila, durant el segle XVIII, tingué una prosperitat econòmica i una expansió urbana que es prolongà cap als nous centres d’atracció, sobretot cap el sud del nucli en sentit cap al camí reial i el santuari de la Verge del Camí, que s’estava engrandint. La població es dedicava preferentment a les activitats agrícoles, i el Cambrils del s. XVIII tenia la fisonomia d’una vida camperola. La població censada a Cambrils al 1787, en base al estudi del cens de Floridablanca era de 1.658 habitants. En les acaballes del segle XVIII, España, a causa de la seva aliança amb França, es va veure compromesa en una guerra contra Anglaterra, de la què un fet afectà Cambrils: així, el 16 de gener 1798, arribaren per mar a Cambrils 3 naus i 2 fragates angleses que portaren a terme un atac mitjançant un desembarcament, destruint els canons de la Torre del port. Donada l’alerta a Reus i Tarragona, arribaren a temps reforços que obligaren als anglesos a reembarcar-se sense que, sembla ser, hi haguessin víctimes.

 També la Guerra de la Independència (1808-1814) va tenir greus repercussions en la nostra vila, les quals significaren el seu empobriment. Els francesos entraren a Cambrils en el mes de febrer de 1809. La vila canvià de mans en diverses ocasions, i obligà a que bona part dels seus habitants la abandonaren cap altres llocs mas segurs de l’interior.  Al març de 1812, hi van haver combats entre tropes franceses del General Habert i espanyoles del General Juan Luis Courten Chermont, prop de Cambrils, que finalitzaren amb la derrota francesa amb més de 400 baixes.

 Amb ocasions de les guerres civils carlistes (1833-1840; 1868-1876), hi van haver també diversos fets d’armes. El més important succeí la nit del 13 al 14 de juliol de 1874, en la qual la partida del cabdill carlista Ramón Tressera, al front de 400 homes, arribà a penetrar en la Vila, provocant danys i incendiant l’arxiu municipal.

 A lo llarg de les ¾ parts del segle XIX la població cambrilenca experimentà un estancament demogràfic. I no serà fins la ultima part de la centúria que es constatà una tímida recuperació què anirà consolidant-se durant el segle XX. A l any 1900, la població censada a Cambrils arribà als 2.653 habitants.

 Al final del s. XIX i començament del XX, a pesar de la implantació de la línia ferroviària, la revolució industrial arribarà aquí tardanament. Amb una estructura eminentment rural y on la immensa majoria de la població era camperola, Cambrils viurà casi de esquena al procés d’industrialització de les principals poblacions catalanes. 

El marco socio-económic cambrilenc del segle XX, presenta dos moments ben diferenciats, els quals venen delimitats per la introducció del turisme. Fins als anys 1960, Cambrils serà un petit poble essencialment agrícola i un petit port de pescadors. El turisme sacsejà la població amb un fort creixement econòmic, amb una forta transformació laboral, en la que baixà el nombre de treballadors  en el sector primari i s’incrementà en el cada cop més important sector secundari. Tanmateix, provocà un fort impacte en el paisatge amb una explosió urbana que rodeja els nuclis primitius de població i les construccions massiva d’edificis. Al final dels anys 50, se inicià una espectacular explosió demogràfica gràcies a una gran immigració que no s’aturà fins la meitat dels anys 80. Es tractava sobretot d’immigrants originaris del sud d’Espanya. També, val a dir-ho, es conseqüència del fort descens de la mortalitat i l’augment de la natalitat que, tot junt, facilita que Cambrils passa de tenir 4.761 habitants al 1960 a 16.000 al 1990. Actualment, Cambrils viu ara la seva segona explosió demogràfica des de l’any 1996, degut sobretot a una nova onada immigratòria. A l’any 2004, hi ha oficialment censats a Cambrils 25.500 habitants, que amb la seva població flotant, ultrapassa en el mes d’agost els 100.000. Aquest extrem és d’una gran importància per les previsions de les necessitades econòmiques y de servei.

- FILLS IL·LUSTRES DE CAMBRILS:

-JOAN BORRÀS I GRISOLÀ (1719 - ?): militar, diplomàtic, clergue i literat. 

-ANTONI GIMBERNAT I ARBÓS (1734 –1816): anatòmic – cirurgià, descobridor i inventor. 

-FRANCESC VIDAL I BARRAQUER (1868 – 1943): advocat, Arquebisbe de Tarragona i Cardenal.

 -ANTONI DE GIMBERNAT I BALLVÉ (1876 – 1951): actor, director escènic i catedràdic.

 -SALVADOR GENÉ I TORRENS (1880 – 1956): sacerdot missioner a EE.UU.

 -JOAN CASAS I MORA (1906 – 1998): General d’infanteria, Governador Militar de Menorca i Tarragona.

  BIBLIOGRAFIA 

-BERTRAN I CUDERS, Josep: “El sexeni revolucionari a la vila de Cambrils”. Edicions de l’ajuntament de Cambrils. 1987.

 -BERTRAN I CUDERS, Josep: “Cambrils Dictadura i República (1932-1939)”. Edicions de l’Ajuntament de Cambrils. 1989.

 -BERTRAN I CUDERS, Josep: “Aspectes sòcio-econòmics del s.XIX i inicis del s.XX a Cambrils”. Edicions de l’Ajuntament de Cambrils. 1992.

 -ESPORRIN I PONS, Montserrat: “Evolució sòcio-econòmica de Cambrils: 1930-1981”. Edicions de l’Ajuntament de Cambrils. 1988.

 -GOMIS, Ramon: “la mar de la Frau. De Salou a Cambrils. Edicions el Médol. Tarragona 1987.

 -IGLÈSIES, Josep: “el setge de Cambrils l’any 1640”. Editor Rafael Dalmau. Barcelona 1967.

 -MARISTANY I TIO, Carles: “Senyoria i població al camp de Tarragona: La vila de Cambrils (s.XII-s.XVII)”. Edicions de l’Ajuntament de Cambrils. 1986.

 -MAS, Joan; ORTEGA, Manel: “Estudi de la població de la vila de Cambrils”. Quaderns d’Estudis i Divulgació. Ajuntament de Cambrils. 1995.

 -MASSO I CARBALLIDO, Jaume: “El terme de Cambrils a l’antiguitat”. Edicions de l’Ajuntament de Cambrils. 1990.

 -ORTIGA I VIDAL, Ramon: “Història gràfica de Cambrils”. Edicions de l’Ajuntament de Cambrils. 1991.

 -PAGAROLES I SABATE, Laureà: “Els Gimbernat i el Cambrils del s.XVIII”. Edicions de l’Ajuntament de Cambrils. 1985.

 -SALCEDA I CASTELLS, Josep: “La mare de Déu del Camí i el seu santuari”. Edicions de l’Ajuntament de Cambrils. 1987.

 -VIDAL I MAS, Josep: “El llarg camí d’un poble”. Edicions de l’Ajuntament de Cambrils. 1990.

 -VIDIELLA I RECASENS, Montserrat: “Onomàstica de Cambrils i del seu terme municipal”. Edicions de l’Ajuntament de Cambrils. 2002.

tornar a Benvinguts 

22/05/06

© Policia Local de Cambrils

Agents 4303808003025 i 4303808005328