de Cambrils
Us presentem una sèrie d'enganys i de fraus que hem pogut recopilar i que, en ocasions, han causat pèrdues importants de diner. Si bé alguns ja estan en desús, altres es segueixen utilitzant en les nostres ciutats i pobles.
El "crupier"
disposa sobre una taula o una caixa de tres gobelet o taps i oculta sota un de ells una boleta,
els mou àgilment canviant-los de posició. Els "ganxos" (còmplices) pul·lulen entorn
de la taula fent apostes que sempre guanyen i que inciten al públic a jugar. Quant
la víctima entra en el joc, els "trileros" deixaran com per descuit que vegi el lloc
a on està la bola, per a després de que aposti, la escamotegen.
El defraudador es dirigeix
a un caixer automàtic, bloqueja amb silicona la ranura per la què surt el diner
i es col·loca en les proximitats. Després d'un o diversos intents d'ús, el
defraudador
retira la silicona i amb un fil ferro retira el diner acumulat.
Una variable consisteix en bloquejar la sortida de la targeta. La persona que està operant en el caixer annex s'ofereix a ajudar a la víctima, oferint-li un telèfon de contacte amb la central d'anul·lació de targetes bancàries. La víctima truca a aquest telèfon, el qual és contestat per un còmplice que li sostreu la clau bancària, indicant-li, a més, que aquesta targeta queda bloquejada. Passada un estona, el delinqüent retira la targeta i es queda amb ella.
Joc d'apostes de parells
i senars: són dotze boles parells, altres tantes senars y una vigèsim quinta anomenada
"alipando", que dona al banquer tot l'apostat. Les boles s'introdueixen
en una bossa de la què s'extraurà la guanyadora. Quan los apostes son suculentes, un
"ganxo" traurà el "alipando", que distingirà pel tacte.
El nom es deu a
que aquest fou el primer electrodomèstic utilitzat, encara que l'engany es realitza
amb tot tipus d'aparells. Els enganyadors segueixen a seva víctima des de la tenda
d'electrodomèstics on han efectuat la compra fins al seu domicili, i un cop allà,
es presenten com empleats de la botiga i diuen que per error, li han lliurat un aparell
en mal estat; demanen disculpes i se s'ho emporten, desprès de signar l'albarà
per a canviar-lo per un altre. La veritat és que no es torna a saber més d'ells.
En uns casos, se compren
electrodomèstics que es paguen amb xecs robats; en altres caos, els enganyadors
lloguen un pis amb nom fals i el lloguen novament a tot aquell que paga l'entrada o la primera
mensualitat, en ocasions a més d'una desena de persones.
L'enganyador s'abalança
sobre un cotxe en un semàfor o pas de zebra i fingeix haver sigut atropellat. Espantat,
el conductor que és generalment una persona major, baixa per a socorre a
l'enganyador, que obté una suma de diner per a evitar la denúncia. En
ocasions, un segon còmplice, aprofita el nerviosisme de la víctima per a sostreure-li
la cartera o robar en l'interior de l'automòbil.
L'enganyador degudament
uniformat, es presenta per les cases com si fos un Inspector del Servei d'Aigües
(o de gas o d'electricitat) per a revisar els comptadors. Desprès de l'oportuna
comprovació, demana l'últim rebut ja pagat, i al·legant irregularitats en el comptador,
el modifica i fa pagar la diferencia.
Aquesta enganyifa compte
con dos versions. En la primera de elles, el fals cobrador passa per als domicilis
a cobrar una pòlissa pagadora cada deu anys que, per suposat, deu ser abonada al
moment. En altres ocasiones y desprès una minuciosa revisió, l'enganyador comunica a
la seva víctima que la instal·lació es troba en pèssimes condiciones i deu canviar-se
o sinó serà clausurada. El fals inspector se compromet a agilitar els tràmits
a canvi d'una petita gratificació o en altres ocasiones, fa pagar a la víctima
i al comptat uns 240 € (40.000 pessetes) que costa la suposada reparació.
Els enganyadors desorienten
durant la nit las antenes de televisió de la illa de cases. Dies després apareixen
vestits amb granotes de treball i portant eines per a revisar els aparells. Desprès
de retocar les antenes i tornar-les a la seva posició original cobren la reparació. En
ocasions aprofiten per a robar en les
vivendes.
S'ofereixen préstecs a
un baix interès mitjançant anuncis. Als sol·licitants se'ls hi demana diners
per a
iniciar els tràmits d'un préstec que mai serà concedit.
Un atractiu anunci en les
pàgines de treball de qualsevol diari és suficient per a fer rics a alguns. Desprès
de contestar a la suposada oferta, s'exigeix al demandant l'enviament de certa quantitat
de diner per a obtenir informació addicional.
Ofereix pel preu d'un
sol bitllet, múltiples combinacions per a jugar a la loteria o a la quiniela
amb moltes possibilitats de guanyar. El que la víctima no sap és que
si el número es galardonat, el premi se l'emportarà la empresa i la resta es
repartirà
entre tots els altres que participen en aquest número.
Els estafadors venen participacions
incrementades amb un donatiu per a qualsevol fi altruista d'un número de loteria
que no posseeixen.
Se sol fer en cafeteries o en
botigues. Un primer còmplice fa una petita compra però paga amb un bitllet
gros (normalment de 50 o més euros), i minuts després, el segon enganyador, entra,
fa un altre compra petita i paga amb un bitllet de 10 o 20 euros. Al
rebre el canvi, assegura que està mal i comença la discussió. A l'arribarar l'encarregat,
l'enganyador recorda que en el bitllet hi havia anotat un número de telèfon
o una direcció. Es comprova en
la caixa y el dependent atordit, lliura el canvi dels 50 € (o més).
Sembla increïble que aquest
antiquissim engany sigui funcionant, però així es. L'enganyador que simula
ser un disminuït mental (el "tonto"), s'apropa a la seva víctima (el
"julay") per qualsevol
excusa i li mostra que porta, en un sac o en un maletí, un de feix de bitllets (que en veritat
és un simulacre),
mentre li explica que se'ls ha trobat. En aquest moment apareix un segon enganyador
que jugarà amb l'avarícia de la víctima i el persuadirà per a repartir-se el
diner del tonto. Aquest es deixa convèncer, però exigeix ajuntar els feixos dels
tres. Així la víctima va al banc i retira una forta suma de la seva cartilla i
la fica en una bossa junt amb els bitllets
del tonto que el còmplice li lliura per a, aparentment, deixar plantat a l'altre. Quan
es queda sol, descobrirà que la bossa no compte més que el "piro"
(retalls de diari), i que li han donat el canvi fraudulent.
La denominació d'aquest
enganyifa ve de la pregunta que fa el "tonto" al "ganxo" (una segona persona que es
còmplice) ¿tocó mucho? Passa quan el
tonto entra al "julay" (la víctima) per a preguntar-li per l'administració de loteria
més propera, ja que desitja cobrar un bitllet premiat. En aquest moment apareix
el "ganxo" amb un llistat que casualment porta la "pampa" (o la llista oficial de
loteria). El "tonto"
proposa a la víctima i al "ganxo" de vendre-els-hi el bitllet per una xifra molt inferior
al premi, esgrimint qualsevol excusa. La víctima retira una forta quantitat de
la seva
compte bancària i es queda amb un dècim no premiat mentre el "ganxo"
desapareix de l'escena amb l'excusa de portar al tonto a l'autobús.
El defraudador realitza diverses
adquisicions de gènere en una empresa durant un temps pagant sempre puntual i correctament. Una vegada
guanyada la confiança del venedor, donat que ha adquirit un prestigi per la puntualitat
dels pagaments, sol·licita l'adquisició d'un important lot de gènere, el qual
és pagat amb un xec sense fons, desapareixent a continuació. Alguna vegada , s'ha
detectat que l'enganyador treballa en alguna empresa de prestigi i s'escuda en ella
per a
realitzar la comanda a nom de la mateixa. Desprès de rebre el gènere en
algun lloc determinat, desapareix gènere y treballador.
El enganyador (normalment
un estranger), contacta i indica a la víctima que per la
circumstancia que sigui,
ha tingut que treure del seu país un munt de dòlars, els quals, i per a no ser detectats,
els ha
tenyit de negre per a poder passar-los per la duana de la
frontera. Para demostrar-ho, procedeix, amb un reclam, a destenyir-ne un davant de la
víctima.
Es diu així per donar-se
en hospitals o clíniques i per l'hospitalitat de l'estafador.
Es desenvolupa en el carrer,
i
més aviat és un truco. Els autors són dos o
tres carteristes. A la víctima se li apropa un dels subjectes, què li llança sobre la roba una
substància que el taca. En aquell moment s'aproparà un segon per a interessar-se
per l'incaut i per a oferir-se a netejar-li la taca, moment que aprofiten para sostreure-li
la cartera.
El expert enganyador, presentant-se
com venedor de llibres de una coneguda editorial, cobra un bestreta per una enciclopèdia
que l'enganyat mai rebrà.
L'enganyador tria a seva
víctima en les esqueles. Es dirigeix al domicili d'un difunt i pregunta per ell.
Al ser-li comunicada la seva mort, l'enganyador explica que el difunt havia
encarregat poc abans de morir, una Bíblia. Els familiars paguen un elevat preu
pel
suposat últim desig.
...................................................
El
Codi penal penalitza més la estafa, que el robatori i el furt, i defineix que cometen estafa:
...aquell amb ànim de lucre, utilitzaren engany suficient per a produir error en altre,
introduint-lo a realitzar un acte en disposició en perjudici propi o aliè.
Per últim, únicament ens cap afegir que ara que teniu més informació d'aquestes estafes, sigui més difícil per a qui enganya portar dur a terme les seves acciones delictives.
la Policia Local
de Cambrils